Per segona vegada en la història, i de manera consecutiva des que es va instaurar el sistema de fase final per concentració el 1997, cap equip català ha jugat les semifinals de la millor competició d’Europa, un fet que mai abans de Luso 2021 havia passat. És evident que el format de concentració exprés no li prova, a l’hoquei de casa nostra, que torna a perdre la batalla amb el portuguès, amb tres equips entre els quatre millors i una final Benfica-Barcelos (5-1), la tercera seguida entre portuguesos. Per molt que la Golden Cup de la Corunya hagi estat oficiosa i que faci de mal barrejar, el cert és que ha aplegat els millors clubs del continent i tothom hi ha deixat la pell. Només cal veure la manera com s’han celebrat els gols i les victòries. D’espectacle, n’hi ha hagut per donar i vendre. El curs vinent, els grans d’Europa tornaran a l’oficialitat.

Els dos equips catalans que van accedir als quarts, el Barça i el Noia Freixenet, no els van superar. Els sadurninencs van complir prou bé en la fase i van estar per sota del nivell en l’encreuament contra el Liceo, que va caure en les semifinals contra el Benfica per 4-3. El Reus i el Caldes van quedar fora de combat en la primera fase. Si volem veure el got mig ple des del punt de vista de la competitivitat, també hi ha elements positius. El Barça va perdre els quarts en els penals contra el campió. L’any passat, també en quarts, va cedir contra el mateix rival, molt superior en aquell duel. Enguany va vorejar les semifinals, tot i que va anar a remolc i el Benfica va mostrar més clarividència en atac. És evident que tant el Barça com el Liceo, doncs, tenen nivell per competir i vèncer els portuguesos, que, també és cert, ja fa temps que han constatat un salt qualitatiu. Són letals en els contraatacs i rendibilitzen l’alegria que sempre els ha caracteritzat perquè cada vegada tenen millors porters, un aspecte diferencial a favor dels catalans en èpoques passades. El Benfica, el Barcelos, l’Sporting, el Porto i l’Oliveirense tenen un nivell tècnic i econòmic en bloc superior i es retroalimenten de la dificultat d’una lliga imprevisible.