La represa de la lluita
L’acord que ha esgarrapat el PNB al PSOE i que reconeixerà l’oficialitat de les seleccions basques de pilota i de surf obre una escletxa legal d’esperança per tornar a reivindicar el reconeixement de l’hoquei sobre patins
La federació catalana de patinatge reivindica, malgrat que encara no sigui de manera oficial, el seu dret al cafè per a tots per acollir-se a les esmenes introduïdes pel PNB a l’article 44 de la nova llei de l’esport, que entrarà pròximament en vigor i que reconeixen el dret a competir en l’àmbit internacional a les seleccions basques de pilota i de surf. L’organisme entén que s’ha obert un nou escenari i que l’hoquei sobre patins i per extensió el patinatge compleixen els dos requisits que la llei ha tingut en compte per reconèixer l’oficialitat de totes dues federacions. L’esmena transaccional estipula que els esports que s’hi poden adherir prèvia aprovació del Consell Superior d’Esports han de tenir un arrelament històric o bé haver fundat una federació anterior a la federació espanyola corresponent i constatar, a més, que van tenir tractes amb la federació internacional corresponent. La Federació Catalana d’Hoquei Sobre Patins, ara Federació Catalana de Patinatge, va néixer sota la presidència d’un italià arrelat a Barcelona, Luis Pironti di Campagna, el 1930, setze anys abans que l’espanyola (1946) , i va tenir relacions amb la federació internacional. Així ho constaten els documents que la setmana passada va penjar a les xarxes el seu gerent Quim Pastor, que va encetar el període de reivindicació per començar a conscienciar i pressionar al govern català, que ha vist com el govern basc ha esgarrapat a Pedro Sánchez els acords puntuals d’aquestes dues seleccions, la pilota per arrelament i el surf per l’anterioritat de la federació basca i per les relacions amb la internacional.
L’èxit basc s’ha vist envoltat per l’enrenou del mundial de pilota de Biarritz, en què no s’ha permès la participació de la selecció basca en un esport de molta tradició. La federació internacional, a més, ha manifestat que malgrat que el govern espanyol atorgui el reconeixement, no l’acceptarà. Sembla, segons publiquen alguns mitjans bascos, que totes les parts arribaran a un acord.
La federació catalana ja va estar provisionalment admesa per la FIRS, que llavors presidia el català Isidre Oliveras de la Riva. Això, en certa manera, li dona dret a posicionar-se al capdavant en l’ordre de prioritats. L’equip d’hoquei sobre patins va jugar i guanyar el mundial B de Macau el 2004 i havia d’enfrontar-se Espanya en el mundial A posterior, tot just en el primer partit. L’acord, però, va ser posteriorment revocat en la famosa i vergonyosa assemblea de Fresno, posteriorment repetida a Roma.
Sigui com vulgui, l’intent de mimetització amb els èxits bascos arriba en un moment àlgid de les seleccions catalanes, un altre roc a la faixa en la lluita. Catalunya, en el marc de la II Setmana de l’Esport, va guanyar tant en homes com en dones la GoldenCat que es va jugar a Olot i que va aplegar a seleccions mundialistes, amb França i Itàlia al capdavant. L’èxit conquerit s’amplifica pel fet que cap dels dos seleccionadors, Jordi Camps i Josep Maria Barberà, no van poder disposar dels jugadors que ja eren inclosos en les llistes del mundial de l’Argentina.
El rugbi, un altre cas
Un altre esport que reuniria els requisits que demana la llei és el rugbi. La federació catalana de rugbi es va fundar el 1922 i l’espanyola va néixer el 1923. A més, el 1934 es va creara París la federació internacional i els seus primers membres van ser França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia, Romania i Catalunya. Això va provocar un incident polític i esportiu a l’època. La federació espanyola va protestar perquè també en volia formar part i gràcies a la FCR va entrar-hi com a federació adherida. Això va produir un gran malestar a Madrid i la federació espanyola va expulsar la catalana de les competicions estatals. Catalunya, membre de ple dret de la FIRA, va organitzar la seva competició i partits oficials contra França i Itàlia. La independència es va prolongar fins al 1940. Hi altres casos de federacions catalanes no reconegudes –n’hi ha 14 que ja són oficials–fundades abans que l’espanyola.