Un xoc generacional
Pedro Gil (Forte dei Marmi), de 42 anys, va jugar diumenge contra el seu fill Kyllian (Noia Freixenet), de 20 anys, en la lliga europea
El jove cedit pel Barça, que va rendir a un bon nivell, va fer un penal clar al seu pare
Dino Meneghin (1950), pivot italià mític i rocós, quan militava en l’Stefanel Trieste va etzibar un cop de colze a un rival que li va fer brollar sang del nas. Res excessivament estrany tenint en compte la duresa amb què un dels millors pivots italians i europeus de la història s’expressava a la pista, tret que en aquell 1990, en la part final de la seva carrera, el jugador que va rebre era el seu fill Andrea (Ranger Varese), que en tenia 16. La longevitat de l’un, sobretot, i la precocitat de l’altre, van provocar un enfrontament singular a l’elit, que gairebé desafiava les lleis de la naturalesa.
Diumenge passat a Forte dei Marmi, una localitat de la costa italiana i amb un nivell de vida prou alt, els Gil van viure una situació similar, però sense cop de colze. L’etern sadurninenc Pedro Gil, de 42 anys, i que juga en l’equip local, es va enfrontar al seu fill Kyllian (20 anys) –nascut quan ell militava en el Porto–, cedit al Noia Freixenet pel Barça en la fase en què tots dos es van classificar per a la fase de grups. El Noia va derrotar el Forte per 3-1 i Kyllian va jugar a un bon nivell. “Em vaig sentir molt estrany. Sempre l’havia seguit com un aficionat més. Però ho vaig disfrutar molt”, explica Kyllian, que admira el seu progenitor per la seva experiència, qualitat i dedicació: “A l’estiu fa sis dies de gimnàs i li he de dir que vingui una estona a la piscina. Sempre arriba el primer i es queda després de l’entrenament. Fa vuit anys ens va dir que potser ja seria el seu últim any, i segueix a un gran nivell. És brutal.” El respecte per una carrera prolífica i plena d’èxits, però, no treu que l’hagués picat amb ironia els dies previs al partit. En una de les videotrucades, la seva mare es va posar seriosa i va fer “prometre al seu pare que aniria amb compte”, i que si ho complia “ella aniria a favor del Forte”: “El meu pare va estimular els seus companys amb un berenar si guanyaven, per no sentir-me després. Jo ja li vaig dir que els guanyaríem.” Kyllian va ser titular i va marcar Pedro: “M’agraden els reptes. Em va superar en diverses ocasions, però també li vaig robar alguna bola.”
Una de les perles va ser veure com el desacomplexat fill –virtut que du als gens– va fer un penal clar al pare. “Li vaig dir que s’havia tirat, però el vaig tocar. Ell em va veure venir i va ser llest. De seguida, que és d’agrair, va venir a aconsellar-me que vigilés amb aquestes accions.” També va cometre la desena falta. El seu pare va llançar la directa però no va marcar. Kyllian, clarivident, va donar l’assistència del gol de Mitjans.
El petit dels Gil va debutar amb el Barça d’Edu Castro en l’OK Lliga el curs passat a Palafrugell (5-6), just en un partit històric en què els blaugrana van igualar el 17/17, el millor inici de qualsevol equip en la màxima categoria que ja havia aconseguit el Barça de Carlos Figueroa el curs 2004/05. Internacional en les categories inferiors –va jugar l’europeu sub 17 el 2017–, ha seguit la petja del seu pare i ha jugat als planters del Porto, el Noia, el Valdagno, el Forte i l’Sporting, club del qual va recalar en el Barça quan era juvenil, el 2018. El curs passat va ser el màxim golejador del segon equip en l’OK Lliga Plata amb 23 gols. “Encara que admeto que de vegades em vaig sentir una mica marejat per tants de canvis, el cert és que la riquesa d’estar a diversos equips de base m’ha anat bé i també m’ha permès parlar diversos idiomes. Dels equips d’aquí he après la defensa; de Portugal, el caràcter ofensiu d’anar sempre de cara a porteria, i d’Itàlia, el tema físic.” Tot i això, admet que quan va arribar al Barça va haver de fer un pas endavant: “Vaig patir durant dos anys perquè no defensava prou i vaig haver de millorar.”
Pedro Gil ha jugat en el Noia, el Tenerife, l’Infante de Sagres, el Porto, el Reus, el Valdagno, el Forte dei Marmi i l’Sporting. Mai en el Barça. En canvi, no va tenir cap objecció que Kyllian s’unís al projecte de formació blaugrana. “Sempre m’ho diuen perquè el meu pare és del Madrid de futbol, però ell volia el millor per a mi. Em va dir que havia trucat el Barça i em pensava que deia que el volien a ell. Li vaig fer ensenyar el missatge perquè creia que m’estava vacil·lant. Em va dir que triés, i li vaig dir que jo tenia 16 anys i que volia el seu consell. Em va fer apuntar els aspectes positius de l’Sporting i els del Barça, i la balança es va decantar pels blaugrana.”