El triplet exterior de Malián
Hoquei sobre patins. El porter de Sant Hipòlit es consagra en el Porto amb la seva tercera lliga europea, competició en la qual es va estrenar com a campió amb el Liceo el 2011 i el 2012
El porter Xavi Malián (Sant Hipòlit de Voltregà, 1989) va celebrar diumenge a Viana do Castelo la seva tercera lliga europea, la primera amb el Porto, conjunt al qual va aterrar el 2019 procedent del Liceo (2010-2019). Les dues anteriors les havia guanyades amb el Liceo els cursos 2010/11 i el 2011/12, quan tot just acabava d’aterrar al conjunt gallec, que, tradicionalment, ha apostat pels porters catalans. De fet, en l’anterior títol de la copa d’Europa que havia entrat ales vitrines de Riazor (2003), el porter era el torderenc Jordi López. Format com tants altres porters al Voltregà, Malián, doncs, pot presumir d’haver guanyat la màxima competició continental de clubs amb dos equips diferents i que cap sigui català, que ja és complicat tenint en compte que el Barça lidera el palmarès amb 22 títols.
Hi ha més exemples de jugadors amb títols en diversos conjunts, però, generalment, sempre hi apareix algun club del Principat. Raül Marín, un dels més prolífics quant a diversitat, la va aixecar amb el Barça el 2014 al Palau i el 2015, el Reus Deportiu a Lleida el 2017 i l’Sporting de Portugal el 2019. També va ser campió amb tres clubs diferents i en sis ocasions l’argentí Carlos López: Liceo (2003), Barça (2005, 2007, 2008 i 2010) i Benfica (2013). De doblets amb algun equip català pel mig, n’hi ha un grapat. En són exemples Carles Folguera i David Gabaldón, tots dos amb set copes d’Europa: tres amb l’Igualada i quatre amb el Barça. I el Negro Páez (8), Marc Gual i Albert Casanovas amb el Reus i el Barça i Pedro Gil amb el Reus (2009) i l’Sporting de Portugal (2019 i 2021).També va fer doblet Enrico Mariotti, campió amb el Barça(1997) i amb el Follonica (2006).
Edo Bosch, la maledicció
Curiosament, al davant, el tècnic del Valongo era el català Natxo Edo Bosch, porter durant més d’una dècada al Porto (1998-2016) i que va patir les continues derrotes en finals de l’equip portuguès, que diumenge va trencar el malefici que el perseguia des del 1990. El Porto havia alçat la seva segona copa d’Europa a Sant Sadurní contra el Noia –eliminatòria a doble partit–, que defensava el celebrat títol del 1989.
Muntanya sobre Malián
Els companys es van llançar sobre de Malián quan va sonar la botzina, un símptoma inequívoc de la seva notorietat en la consecució del títol. El Porto, per fi, guanyava la seva tercera corona europea, 33 anys després i onze finals perdudes més tard, que es diu aviat, en una de les quals, el 2019, i el 2021 en la bombolla de Luso, totes dues davant de l’Sporting, Malian era el porter. Amb tres maracanazos inclosos, el famós del 2000 contra el Barça, el del 2016 davant de l’etern rival Benfica i el del 2018 altre cop davant del Barça, el Porto s’acabava de reconciliar amb la seva història. “És un somni que teníem i aquest equip ha hagut de patir molt aquesta temporada”, assenyalava en declaracions als mitjans del club el porter català, que només va encaixar sis gols en tres partits i va neutralitzar quatre accions de bola aturada.
Més catalans campions
Al Porto també va ser fonamental l’actuació de Xavi Barroso, que li va clavar un golàs al Barça clau en la semifinals amb una pala exterior que va entrar per tot l’escaire i que va signar el 5-1 en la final contra el Valongo. L’altre català de l’equip, Roc Pujadas, no va jugar. I, conduint la nau, el tècnic basc amb una basta trajectòria a Catalunya Ricard Ares: “Fa 15 anys que vaig venir del País Basc a Catalunya. Com a jugador no vaig guanyar la copa d’Europa i ara l’he guanyat de tècnic. És un somni fet realitat.” Ares suma l’èxit al del seu Voltregà, campió de l’Europe Cup.
