Portugal mana a Europa
Hoquei sobre patins. Lliga europea. Tret de l’edició del 2022 sense els grans, els equips lusitans han jugat les finals del 2019, el 2021 i el 2023
Si exceptuem la lliga europea del curs 2021/22, amb títol del Trissino italià en la final contra el Valongo portuguès i en la qual la gran majoria dels millors equips d’Europa, associats en l’EHCA, no es van inscriure com a mesura de pressió per protestar pel mètode de competició instaurat pel comitè europeu (WSE-RH), els equips portuguesos han acaparat les tres últimes finals de la màxima competició a pesar que el Barça continua tenint un equip de primer nivell. La fortalesa i la qualitat de la lliga portuguesa –amb els seus sis primers classificats enguany per jugar la final a vuit–, la proliferació de bons jugadors i porters arreu i també el fet que aquestes tres fases finals es van jugar a Portugal –jugar a casa sempre dona un plus– han impedit que el Barça, el rei europeu amb 22 corones, pogués aixecar un títol que no celebra des que el 2018 va assaltar la pista del Porto.
La qualitat del Porto i un seguit d’errors o males decisions en els primers minuts del segon temps de la semifinal jugada dissabte van entelar un partit en què el Barça va tenir fases de gran joc, sobretot en la primera part, i també quan va intentar amb orgull una acció heroica i va passar del 4-1 al 4-3, amb el 4-4 a tocar. El domini que exercien el Barça i el Porto ara fa cinc anys –tres finals el 2018, totes tres per al Barça: lliga europea, continental i intercontinental– ha donat pas a una oligarquia d’equips portuguesos acostumats a barallar-se pels punts cada cap de setmana en la seva lliga, fet que hi afegeix competitivitat. El Barça, que els pot vèncer en qualsevol moment, en canvi, només ha cedit dos empats en 26 partits de l’OK Lliga, amb un perfil global més baix, tot i l’ensurt blaugrana en la darrera semifinal contra el Reus Virginias. Un altre factor que accentua la igualtat i la imprevisibilitat és que ara hi ha més porters de qualitat. Fa uns quants anys, l’equip blaugrana estava per sobre, amb Aitor Egurrola i amb Sergi Fernández. Xavi Malián (Porto), Conti Acevedo (Barcelos) i Xano Edo (Valongo) han demostrat la seva vàlua a Viana do Castelo.
LA DADA
El Porto, campió amb tres catalans, trenca el malefici
El Porto Fidelidade va guanyat la lliga europea derrotant en la final el Valongo Colquímica per 5-1. El Porto, amb els catalans Xavier Malián, Xavier Barroso i Roc Pujadas, i el tècnic establert molts anys a Osona Ricard Ares, obté el seu tercer títol de la màxima competició europea de clubs després dels que va aconseguir els anys 1986 i 1990. Feia 33 anys que no era el campió, i entre els dos últims títols havia perdut onze finals. El Valongo, entrenat pel tècnic català establert de fa anys a Portugal Natxo Edo, i amb el seu fill Xano Edo com a porter, ha tornat a ser el subcampió, com l’any passat. El Porto es va avançar en el minut 8 amb un gol de Costa i, cinc minuts després, el Valongo va empatar. Di Benedetto i Alves, de falta directa, van situar el 3-1 en el descans. Di Benedetto pràcticament va sentenciar amb el 4-1 en el minut 5 de la segona part. El Valongo va desaprofitar un penal i el Porto, una falta directa. Barroso va marcar el 5-1 a un minut del final.
