És la selecció espanyola, però podria ser perfectament la catalana. La cita a l’Ateneu Olímpic de Sant Sadurní d’Anoia va reforçar un equip que havia passat el tràngol d’haver quedat eliminat en els quarts de final del mundial, a San Juan, però que enllaça alegria rere alegria en els campionats europeus. L’equip va celebrar el tercer títol consecutiu, després dels aconseguits a Riazor, el 2018, i a Paredes (Portugal), el 2021. Tres títols amb segell català.

Per jugar a Sant Sadurní, Guillem Cabestany va formar una convocatòria amb deu catalans –Marc Julià va substituir a última hora Ferran Font– i un gallec. Una majoria cridanera però gens extraordinària en esports com l’hoquei sobre patins, arreladíssim al nostre país. En el primer dels tres títols continentals seguits, amb Alejandro Domínguez de seleccionador, també hi havia un sol jugador no nascut a Catalunya, el gallec del Barça Ignacio Alabart, que va ser un dels golejadors en la final contra Portugal (6-3). El novembre del 2021, ja amb Cabestany, la llista estava formada per nou catalans, dos gallecs i un asturià, Toni Pérez, que precisament va ser l’autor del gol del triomf en la pròrroga, després d’una actuació brillant del lloretenc Carles Grau a la porteria.

L’últim títol, amb l’equip espanyol anant de menys a més a Sant Sadurní, va tenir com a executors Marc Grau, el germà lloretenc del porter, i l’olotí Marc Julià, l’últim d’arribar-hi.