El miracle de Sant Just
Hoquei sobre patins. L’arribada de Ferran Pujalte el 2013 va ser un impuls per a un club que ara, amb Mia Ordeig de tècnic, colidera l’OK Lliga
El 21 d’octubre de 2023 passa a la història del HC Sant Just, club amb 64 anys de vida fundat el 1959 que mai abans no havia jugat a l’OK Lliga i que li ha agafat el gust en un inici que ha captivat tot Sant Just Desvern –17.500 habitants, si fa no fa–i ha causat sensació generalitzada. L’afició va viure amb il·lusió, transcendència i taquicàrdia un triomf més que sonat, probablement el més sonat de tota la seva història, contra el totpoderós Liceo (7-3), campió fa dues temporades. El pavelló de la Bonaigua, l’afició SangJustenca va esclatar, va embogir impulsada per la Penya del Vidre –formada majoritàriament per exjugadors i alguns tècnics del club–, amb un equip que en quatre jornades està invicte amb tres triomfs i un empat. L’empat del Barça diumenge a l’Ateneu davant del Noia (2-2) li va atorgar el colideratge amb els blaugrana. El Sant Just, de fet, va dormir líder. Diumenge visita el Caldes (16.15h), un nou repte. “És un equip molt fort físicament i molt ràpid que ens situarà una mica per veure què som capaços de fer”, admet el tècnic Mia Ordeig, que gaudeix del moment però té ben posats els peus a terra: “No pensàvem sumar tants punts quan veus el calendari, però la veritat és que l’equip ha sabut gestionar els partits. Som tots molts conscients que els deu punts no son indicadors de la realitat. Això sí, ens dona marge per si tenim una mala dinàmica. Ens permet caure en un coixí de seguretat i no caure a terra. Hem fet la feina, competir, i hem guanyats els partits de la nostra lliga. Els que teníem marcats perquè son els que havien pujat.” Respecte del triomf contra el Liceo, n’explica una anècdota: “Un dels membres de la Penya del Vidre va dir en una entrevista que guanyaríem per 4-1 i el van tractar de boig.” La pressió del Liceo els va generar oportunitats: “No vam poder fer el nostre joc perquè el Liceo et ve a buscar, però això genera desequilibris i oportunitats i l’equip va estar fi al darrere.”
Una breu història
L’arribada de Ferran Pujalte el 2013 de director tècnic fitxat pel president Fernando Vizcaino explica una part del procés d’un club en plena evolució que té poc més de 400 socis. L’extècnic del Vilafranca, el Vic i el Barça va inscriure en el club el seu fill Joan, ara pal de paller del primer equip, perquè va veure que s’hi treballava bé. Aquí va començar el vincle. Vizcaino declarava en aquell moment que l’objectiu, a llarg termini, era tenir un equip a l’OK Lliga. L’actual president és Jordi Garolera, que va accedir al càrrec el novembre de 2013 i que ja formava part de la junta des del 2004. La presa de decisions ha estat bona i s’ha anat generant una estructura de club que ha donat resultat. El 2015, Borja López es va fer càrrec de la coordinació de la base. Ara hi ha 25 equips –el curs passat el segon conjunt va pujar a Nacional Catalana–, amb cinc de femenins. Sense urgències, el Sant Just va pujar a l’OK Lliga Plata el 2019, amb Pujalte a la banqueta.
L’exjugador va fer un pas al costat i va cedir les regnes a Mia Ordeig (Vic 1981), exjugador seu al Vic i també al Barça, una estrella –23 temporades a l’OK Lliga–que arribava amb una experiència de final abrupte a la banqueta en el Voltregà femení, que va dur a la final de la lliga europea en el curs 2020/21. Segon de Pujalte en el 2021/22, va ascendir l’equip a l’OK Lliga el curs passat i ha format un bloc que combina l’experiència –amb l’arribada de Cristian Rodríguez (Caldes) i el porter Elagi Deitg (Lleida)–, la ultraexperiència –Borja López (44anys) i Edu Fernández (41 anys), que ja hi eren–amb la joventut, amb Joan Pujalte –33 gols el curs passat i ara 6 –, Iñaki Cabezas, que va marcar contra el Liceo, i Arnau Saladrigues. Tot sumat a “jugadors amb ambició i ganes de despuntar” com Xavi Crespo i Gerard Miquel. Cristian ha fet 9 gols, els mateixos que el curs passat. “Té qualitat. Necessitava fer net mentalment i recuperar la il·lusió.” Ordeig tenia clar que calia fitxar: “Havíem d’incorporar gent amb experiència i qualitat com el Cristian i el porter Elagi Deitg en dues posicions clau.”