Panadero posa punt i final a la seva etapa al Barça després de 21 anys
El capità del Barça, Sergi Panadero (Vic 1982) ha anunciat avui que quan finalitzi el seu contracte el proper 30 de juny, posarà punt i final a la seva etapa com a jugador culer. El ‘9’ blaugrana posarà fi a 21 temporades defensant la samarreta del Barça, amb uns números de llegenda. El d’Osona, amb un vídeo publicat a les xarxes socials del club ha explicat que “ha arribat el moment d’emprendre nous camins, ha sigut una decisió difícil” però també ha anunciat que “em sento agraït i orgullós de continuar el meu vincle amb el Barça des d’una altra posició, sempre defensant el colors que tant m’han donat”. Panadero s’incorporarà a partir de la temporada vinent a l’estructura laboral del club, allargant així el vincle amb el club des d’un altre àmbit.
Uns números de llegenda
El capità blaugrana va arribar al club el 2001, va estar cedit dos anys al Voltregà, i va ser el 2003 quan va debutar amb la samarreta del primer equip del Barça. Durant els últims 21 anys, el capità culer s’ha convertit en el segon jugador amb més temporades i el segon jugador amb més títols de la història de la secció, i acumula infinitat de gols i assistències com a jugador culer.
Panadero amb 67 títols i amb la possibilita d’assolir 68, és el 5è jugador amb més títols de la història del club. Per davant, hi té al seu antic company, Aitor Egurrola (78) i als jugadors d’handbol David Barrufet (71), Aitor Ariño (70) i Victor Tomas (69). En una carta de comiat extensa, Panadero repassa amb agraïment i emoció part de la seva trajectòria.
El missatge del comiat
“Hola Culers,
Des del primer dia que vaig entrar al Palau vaig sentir que una història especial estava començant.
El 2003, la meva presentació com a jugador blaugrana va ser un moment únic, vam iniciar un camí que mai hagués pensat que s’hagués allargat fins a dia d’avui. 21 temporades i 67 títols m’han fet gaudir de valent. Com es podia imaginar aquell nen que es convertiria en el cinquè jugador amb més títols de la historia del club. La realitat va superar aquell somni.
Tots els aficionats i en especial Sang Culé em vau fer sentir com a casa. Per això vull ser jo qui us comuniqui que la meva etapa com a jugador del Barça arriba a la seva fi, ha arribat el moment d’emprendre nous camins, ha sigut una decisió difícil.
El primer any ja vaig complir el meu somni d’aixecar la primera copa d’Europa, al costat de grans jugadors, que des de petit havien estat els meus referents. Gaudia/Disfrutava i aprenia jugant al costat dels que havien estat els meus ídols.
Tinc un record especial dels meus inicis, en Maso va ser un pilar fonamental en la meva adaptació, amb ell vaig viure moments i converses que sempre recordaré amb un somriure.
No tot han sigut victòries, també hi ha hagut moments durs, lesions i derrotes que junts hem superat i que a l’hora et recorden la grandesa d’aquest club, on sempre m’han ajudat i donat suport en els moments difícils. Per això vull donar les gràcies als metges, staff, tècnics, encarregats de material... que al llarg d’aquests anys hem coincidit i m’han ajudat. Presidents i junta directiva, gràcies a vosaltres tot això ha estat possible.
Per sort vaig poder tornar a aixecar una altra Copa d’Europa al Palau, i al costat d’un dels amics que el hoquei m’ha regalat, en Marc Torra. Encara avui compartim moments, vacances i converses però ara ja juntament amb les nostres famílies.
L’hoquei m’ho ha donat tot, poder dedicar-me al que més m’agrada, el que millor sé fer, m’ha construït com a jugador i com a persona. Durant aquests anys he creat la meva família, m’he format i he pogut complir els meus somnis. La veritat és que he sigut molt feliç durant tots aquests anys.
Poder viatjar a Argentina i guanyar la copa Intercontinental en aquell estadi va ser una experiència increïble, jugar en aquell pavelló ple de gent, feia posar la pell de gallina. Són moments que em quedaran gravats a la memòria.
Un gran company que ha format part de tot aquest camí, ha estat en Pulpo. Gran capità i gran persona, la seva retirada va ser un moment difícil, sempre sentiré una gran admiració per a ell.
L’aixecada de la primera copa com a capità em va fer sentir un gran orgull i satisfacció, portar el braçalet del barça és una gran honor per mi, fer-ho juntament amb els companys i, sobretot, els meus fills em va fer sentir molt feliç.
Podria anomenar molts companys al llarg de la meva carrera, però voldria fer especial menció a en Sergio Fernández, qui ha sigut un gran suport al llarg de tots aquests anys, company de mil batalles. O en Xavi Barroso, amic i confident en aquesta última etapa que en moments no ha estat fàcil.
Tot aquest somni no hauria estat possible sense el suport incondicional de la meva família. Els meus pares, ells sempre han cregut en mi, m’han acompanyat i m’han ajudat. Per últim, a la meva dona amb qui també hem fet gran equip: tenint els nostres fills i creant la nostra vida junts. Tot el què he aconseguit no hagués tingut sentit, ni em faria tant feliç si no ho pogués compartir amb vosaltres.
Culers, marxo content i satisfet, em sento afortunat de formar part de la història d’aquest club. Sempre he intentat ser un jugador d’equip, entregat...ho he donat tot per aquest escut i així espero que se’m recordi. Sense l’esforç i el sacrifici no hauria arribat fins aquí.
I em sento agraït i orgullós de continuar el meu vincle amb el Barça des d’una altra posició, sempre defensant el colors que tant m’han donat.
Gràcies a tots i visca el Barça!”