Canvi de cicle en el Barça
Hoquei sobre patins. Tanca el curs amb un pòquer i desencís europeu en l’adeu del tècnic Edu Castro i els jugadors Bargalló, João i Panadero
El Barça no tan sols va posar diumenge el llacet a una OK Lliga en què ha estat superior completant el curs amb un pòquer de títols –supercopa, Intercontinental i copa–sinó que tanca un cicle de set temporades amb el tècnic Edu Castro (2017-2024) al capdavant que s’ha caracteritzat per un estil de joc ofensiu, pel gust pel mètode. Els adeus de l’entrenador i de les figures Pau Bargalló, João Rodrigues –tots tres marxen al Benfica– i de l’ultraveterà de 42 anys Sergi Panadero, que ha rendit durant 21 temporades i penja els patins, posen fi a un equip de gran nivell que ha dominat la majoria de tornejos d’àmbit estatal amb excel·lència però que ha tingut una pedra a la sabata amb els grans equips portuguesos a Europa, amb una corona continental el 2018 assaltant la pista del Porto. Un títol en cinc intents en què sempre, això sí, ha hagut d’anar-se a jugar les garrofes a Portugal, terreny ben esquerp. Enguany, però, no hi va arribar a accedir perquè va caure en els quarts contra l’Sporting Club, el posterior campió. El paradigma ha canviat. Anys enrere, tothom volia venir al Barça i ningú no en marxava si no el feien fora. Els cants de sirena de la lliga portuguesa han regirat l’escenari i el grau de competitivitat i de dificultat s’ha incrementat amb rivals de molta qualitat –Sporting, Porto, Benfica, Barcelos...– i amb plantilles molt àmplies.
La renaixença lusitana, la pandèmia, l’escissió entre els grans equips d’Europa i la federació europea (un any perdut) i els factors propis d’una competició esportiva del més alt nivell en què l’equip estava molt ben acostumat –onze títols entre el 2000 i el 2018 i 22 en total– han marcat el camí del conjunt blaugrana a Europa en un esport en què les travesses continentals són cada cop més complicades i en què els quatre equips de les darreres semifinals europees eren lusitans.
Copa Intercontinental
També és cert que la copa Intercontinental guanyada a San Juan en una final èpica contra el Porto va suposar una dosi d’adrenalina i d’autoestima, més que pel valor intrínsec d’una competició que no saps mai si puja o si baixa, per l’escenari, el majestuós Aldo Cantoni de San Juan (Argentina), el cor de l’hoquei sobre patins mundial, i per la importància del rival, campió d’Europa el 2023.
Alhora, el Barça s’ha anat descapitalitzant quant a rotació, com recordava Castro enviant un missatge a la directiva del Barça. La marxa d’un jugador com Bargalló, més enllà de viure l’experiència de la lliga portuguesa amb pistes plenes i un campionat que ara mateix és el millor del món amb almenys cinc aspirants al títol, és un exemple més de les retallades de les seccions que ja fa dues temporades que s’apliquen en l’entorn d’un club amb una economia precària que fa mans i mànigues per no perdre pistonada. No vol dir que el Barça no continuarà aspirant a tot a escala estatal i que aspirarà al títol a Europa –l’handbol ha aixecat la Champions a pesar de les baixes de Ludovic Fàbregas i Luka Cindric, dos puntals–, però és cert que hi ha una descapitalització de la plantilla. El cervell Bargalló és el millor o un dels millors del món. L’any passat ja va marxar Hélder Nunes, un altre primera espasa, i, de cara a gol, João és el millor killer mundial. L’absència de Matías Pascual per lesió, de fet, no ha estat coberta, ni el curs passat ni enguany. El jove Eloi Cervera, això sí, ha sufragat l’absència amb minuts de molt de nivell.
LES DADES
David Cáceres, oficialitzat com a nou entrenador
L’entrenador de la casa i exjugador David Cáceres va ser oficialitzat ahir com el nou tècnic del Barça. “Tenim molta il·lusió i lluitarem per tots els títols”, diu el nou entrenador. Té 50 anys i n’acumula deu a les banquetes. Després de la seva retirada com a jugador, la temporada 2012/13 en l’Igualada, en la 13/14 Cáceres es va incorporar a la banqueta del CHP Sant Feliu fins al 2018. El Cerdanyola CH va ser la seva següent etapa, aquest cop a les categories inferiors, en la temporada 2020/21. L’etapa en el club del Vallès va ser breu, ja que es va fer càrrec de l’Igualada. El 2021 va arribar al Barça. Quant als fitxatges, l’argentí Pablo Álvarez torna al Palau procedent del Benfica; Ferran Font, jugador cogeneracional d’Alabart, tanca una etapa prolífica en l’Sporting en la lliga portuguesa i recala en el Barça. I també serà blaugrana Sergi Aragonès, jugador del Reus que també va passar pel Benfica i que havia triomfat en el Noia.
Una OK Lliga impecable
El Barça ha estat el millor en l’OK Lliga sense discussió. En la fase regular va perdre dos partits a fora quan tot el peix estava venut –22a a la pista del Liceo (3-1) i 24a a Lleida (6-5)– i també ha perdut dos partits en el play-off, els dos a fora, un contra el Reus en els quarts i un altre contra el Noia Freixenet en la final, en la qual va sentenciar a l’Ateneu en el quart partit. L’equip sadurninenc, que ha fet un exercici excepcional, no hi havia perdut en tot el curs en la lliga i la primera derrota li va costar el títol.
