Un solitari gol de contraatac a quatre minuts del final marcat per Aragonès va donar al Barça el títol de la supercopa. Els blaugrana van superar per un mínim 1-0 el Reus Deportiu Virginias en la final i es van emportar el catorzè títol de la supercopa d’Espanya, el tercer de manera consecutiva. La final va ser molt anivellada, amb els equips controlant el joc i sense massa ocasions clares.

El Barça i el Reus es van tenir molt respecte en l’inici del partit i van buscar les primeres ocasions de perill de manera diferent. Els reusencs van intentar controlar el joc i treballar molt la jugada, mentre que els blaugrana van pressionar més el rival i quan van tenir la bola van buscar l’atac més directe. Salvat va enviar la bola dins la porteria a cinc minuts del descans, però els àrbitres no van concedir gol per haver aixecat massa la bola. Canal va disposar d’una altra bona ocasió del Reus, mentre que Font i Pascual, aquesta a poc del descans, van crear el perill del Barça. Cap dels dos va marcar i es va arribar al descans amb el 0-0 inicial.

La segona meitat es va iniciar amb més intensitat i ocasions. Alabart va enviar una bola al pal i, uns segons després en un contraatac, Oruste es va quedar sol davant el porter blaugrana Grau, però va aixecar massa la bola. Les bones accions d’atac es va succeir amb ocasions d’Alabart i de Canal i un nou pal del Barça, aquest cop d’Aragonès. A quatre minuts del final, i després d’una ocasió dels reusencs, va arribar el primer gol en un contracop blaugrana culminat per Aragonès amb l’1-0. El Reus va buscar l’empat i Oruste va tenir una ocasió clara. A un minut del final, els reusencs van atacar de cinc i, sense porter, van crear un parell d’ocasions, però el Barça va aguantar i es va emportar el títol.