Any 1 després de Pau
La competició i el Barça perden la seva gran estrella però l’equip blaugrana continua sent el màxim favorit en el debut de David Cáceres
El Noia, subcampió que manté el bloc, i el Liceo i el Reus aspiren a destronar-lo
Quatre altes i quatre baixes, inclosa la del tècnic, no són habituals en l’equip campió de l’OK Lliga i constaten l’excepcionalitat del mercat d’estiu del Barça, condicionat per les retallades de les seccions i la marxa d’homes clau cap a l’hoquei sobre patins portuguès. Pau Bargalló, paradigma de l’espectacle, malabarista que es treu les assistències del barret de copa i alhora golejador, el jugador més decisiu de la competició, ha marxat al Benfica. Apuntala l’èxode d’estrelles el seu company João Rodrigues, probablement el millor rematador del món. Fa pocs anys hauria estat impensable que dues figures en plenitud i de tal magnitud deixessin el Barça. Portugal, com ho demostren els darrers títols de lliga europea, guanya la batalla. C’est la vie.
Malgrat tot, l’equip blaugrana continuarà tenint el pressupost més alt i sent el primer aspirant al títol. De moment, va guanyar diumenge la supercopa a Riazor derrotant dos dels seus màxims rivals: el Liceo en la semifinal i el rocós Reus en la final. El Barça, per tant, no s’ha quedat de braços plegats i ha fitxat jugadors de qualitat. Ferran Font arriba avalat per una eclosió prematura en el Vic i per una carrera sòlida a Portugal a les files de l’Sporting Club. El golejador Pablo Álvarez torna al club en el tram final de la seva carrera i l’internacional Sergi Aragonès –autor del gol diumenge en la final (1-0)–vol reivindicar-se com un jugador de primera fila amb un rol preponderant després d’haver estat fonamental en el Reus, club que ha perdut també David Gelmà i no ha fitxat. El planter al poder. Cáceres, el nou entrenador blaugrana, té poca experiència en la primera línia tot i el seu currículum indiscutible com a jugador. El Barça segueix, en tot cas, els paràmetres d’apostar per entrenadors de la casa que ha institucionalitzat amb bons resultats en la darrera dècada, amb Ricard Muñoz i Edu Castro.
Ja és curiós, també, que el segon classificat, el Noia Freixenet, hagi canviat igualment d’entrenador. És un final de cicle adobat amb l’oportunitat per substituir Guillem Cabestany en la selecció espanyola, campiona ara mateix de tot. El madrileny Carlos Cortijo, campió del món sub 19, assumirà el repte en un equip que manté el bloc que li va permetre fer la millor OK Lliga en les darreres dècades. El Liceo, per la seva banda, s’ha reforçat amb les arribades dels catalans Arnau Xaus (Calafell) i Nil Cervera (Igualada) i tornarà a estar a dalt.
El Sant Just ja va fer parlar l’any passat en qualitat d’equip revelació i sorprenent finalista de la copa. Té Joan Pujalte de jugador franquícia i un tècnic, Mia Ordeig, que sap a què juga amb un hoquei control ben treballat. Al Vendrell, fa un parell de setmanes, es va plantar a la final de la Lliga Catalana, en la qual va caure contra el Parlem Calafell de Cabestany, un equip amb una rotació àmplia que aspira a estar a la part alta amb una mescla de veterans –Miras i Selva, clau en el títol català– i jugadors més joves. El Voltregà inicia una nova etapa amb el tècnic Ferran López al capdavant i el mateix bloc, i l’Igualada Rigat, flamant campió de l’Europe Cup, continua apostant pel planter i perdent els jugadors que despunten.
Sistema de competició
La lliga del play-off afronta a partir de dissabte el seu tercer exercici amb l’esperit fundacional intacte de mantenir viva la flama fins al final. Els dos últims baixen, els vuit millors es juguen el títol i l’antepenúltim i el tretzè, la permanència.
El mercat de fitxatges
BARÇA.
NOIA FREIXENET.
DEPORTIVO LICEO.
REUS VIRGINIAS.
PARLEM CALAFELL.
VOLTREGÀ.
(Manlleu).
IGUALADA RIGAT.
SENERGY SANT JUST.
CALDES.
PONS LLEIDA LLISTA.
ALCOI.
VIC.
i Oriol Vives (Calafell). (Baixes): Aleix Ordoñez (Alcobendas), Iker Jiménez (Noia), Albert Manuel (Ripoll) i Gil Canal (Taradell).
ALPICAT.
VILAFRANCA.
Borja López i Jordi Bargalló, avis de la lliga
Si comptéssim l’OK Lliga Plata, Jaume Llaverola (Hipoteca Girona) continua mantenint, amb 49 anys, l’apel·latiu d’avi de les OK Lligues estatals, però si ens circumscrivim a la màxima categoria, el relleu li agafen Borja López (Sant Just), que té 45 anys, i el jugador del Noia Freixenet Jordi Bargalló, que en té 44 i continua sent decisiu, com ho va demostrar dissabte en la semifinal de la supercopa. El sadurninenc, que juga i fa jugar amb clarividència i que manté el to físic, és un dels millors de la història. L’altre vell roquer és Edu Fernández (42 anys), que ha tornat a Igualada, el club dels seus grans èxits, després de triomfar en el Sant Just.
Sense Panadero ni Cristian Rodríguez
Semblava impossible que l’incombustible Sergi Panadero (Vic, 1982) pengés els patins, però va decidir finalment posar fi a una carrera de dues dècades en què va guanyar tots els títols possibles amb el Barça i amb la selecció espanyola, i en què va exhibir la seva tècnica, caràcter i tenacitat dins d’una pista. Un altre dels jugadors il·lustres que es retiren és Cristian Rodríguez (Barcelona, 1988), jugador de gran habilitat que va eclosionar en el Vendrell i que va triomfar en el Vic, va jugar en el Reus i el Caldes i que en el Sant Just va trobar, el curs passat, l’hàbitat adequat per destacar en l’última temporada de la seva carrera esportiva.
Publicat a
Notícies
Dilluns,4 novembre 2024