El Reus Deportiu Virginias va derrotar el Pons Lleida per 4-5 al Joan Ortoll de Calafell amb un Martí Casas descomunal –5 gols i MVP de la final–i va aixecar la vuitena copa de la seva història en una final titànica i d’alt voltatge. L’equip del Baix Camp no guanyava el títol des de Lloret 2006 amb un gol de Jordi Garcia, que repeteix l’èxit, ara d’entrenador comandant un bloc homogeni que s’ha rebel·lat a les lesions. El Lleida, el Llista de tota la vida, s’hi va deixar la pell i va estar a punt de forçar la pròrroga impulsat pel portuguès Nuno Paiva (3), tot i que perdia per 2-5 en el segon temps.

Paiva, de fet, va avançar el Lleida sorprenent Ballart en la típica acció per darrere de la porteria (1-0). Tot i els intercanvis de cops, el Lleida estava més ferm al darrere i feia més sensació de perill. Martí Casas va empatar (1-1) en una acció dins del quadre en què Oruste, perseverant, va lluitar per trobar una bona posició fins que el rebuig va anar a petar al maresmenc, un altre cop beneït pels deus, com en la semifinal contra el Liceo. Un reforç vitamínic per al conjunt de Jordi Garcia, que feia mans i mànigues amb una rotació més limitada tot i l’entrada de Ferran Giménez, que s’havia perdut el partit de dissabte. Edu Amat tampoc no va poder disposar en tota la copa del seu golejador Nico Ojeda.

La copa de Martí Casas, fent un reduccionisme segurament injust, no es va acabar aquí. En 30 segons, va incendiar el partit amb dos gols més (1-3). El Lleida, ni de bon tros, no havia dit l’última paraula. Fran Torres, en una ràpida transició, va rearmar moralment el seu equip (2-3). Casas no en tenia prou i, a 25 segons del descans, va engaltar al segon pal el 2-4, un servei perfecte d’Oruste. Un pòquer en 25 minuts després del que havia signat el dia abans en un escenari que coneix com el menjador de casa seva quan va triomfar en el Parlem Calafell.

Tot i que Salvat va estavellar la bola al pal en els primers segons de la segona part, el Lleida generava perill. Però una blava a Miguélez va desencadenar el repòquer de Casas en la falta directa (2-5). Pavia va mantenir viu el Lleida a 14:43 del final marcant el rebuig d’un penal (3-5) i el seu equip, determinat, hi va posar tota la fe del món per evitar que la seva primera final de copa se li esmunyís. Ballart, altre cop molt decisiu, va tapar les fuites contra un rival poderós. A 2:22 del final, l’equip d’Edu Amat va tenir el premi a la perseverança amb un gol de Pavia, el seu millor jugador (4-5). A 1:48 del final, Darío Giménez va tenir la pròrroga en el seu estic en una falta directa –10a del Reus–, però la bola va fer ressonar el pal. El Lleida va atacar sense porter en l’últim minut i va cometre la desena a 4 segons del final. Marc Julià, jugador clau en el títol, va llançar la directa i no va marcar, però la final ja estava decidida.