Casas té la mà guanyadora

El Reus Depor­tiu Vir­gi­nias va der­ro­tar el Pons Lleida per 4-5 al Joan Ortoll de Cala­fell amb un Martí Casas des­co­mu­nal –5 gols i MVP de la final–i va aixe­car la vui­tena copa de la seva història en una final titànica i d’alt vol­tatge. L’equip del Baix Camp no gua­nyava el títol des de Llo­ret 2006 amb un gol de Jordi Gar­cia, que repe­teix l’èxit, ara d’entre­na­dor coman­dant un bloc homo­geni que s’ha rebel·lat a les lesi­ons. El Lleida, el Llista de tota la vida, s’hi va dei­xar la pell i va estar a punt de forçar la pròrroga impul­sat pel por­tuguès Nuno Paiva (3), tot i que per­dia per 2-5 en el segon temps.

Paiva, de fet, va avançar el Lleida sor­pre­nent Ballart en la típica acció per dar­rere de la por­te­ria (1-0). Tot i els inter­can­vis de cops, el Lleida estava més ferm al dar­rere i feia més sen­sació de perill. Martí Casas va empa­tar (1-1) en una acció dins del qua­dre en què Oruste, per­se­ve­rant, va llui­tar per tro­bar una bona posició fins que el rebuig va anar a petar al mares­menc, un altre cop beneït pels deus, com en la semi­fi­nal con­tra el Liceo. Un reforç vitamínic per al con­junt de Jordi Gar­cia, que feia mans i mànigues amb una rotació més limi­tada tot i l’entrada de Fer­ran Giménez, que s’havia per­dut el par­tit de dis­sabte. Edu Amat tam­poc no va poder dis­po­sar en tota la copa del seu gole­ja­dor Nico Ojeda.

La copa de Martí Casas, fent un reduc­ci­o­nisme segu­ra­ment injust, no es va aca­bar aquí. En 30 segons, va incen­diar el par­tit amb dos gols més (1-3). El Lleida, ni de bon tros, no havia dit l’última paraula. Fran Tor­res, en una ràpida tran­sició, va rear­mar moral­ment el seu equip (2-3). Casas no en tenia prou i, a 25 segons del des­cans, va engal­tar al segon pal el 2-4, un ser­vei per­fecte d’Oruste. Un pòquer en 25 minuts després del que havia sig­nat el dia abans en un esce­nari que coneix com el men­ja­dor de casa seva quan va tri­om­far en el Par­lem Cala­fell.

Tot i que Sal­vat va esta­ve­llar la bola al pal en els pri­mers segons de la segona part, el Lleida gene­rava perill. Però una blava a Miguélez va des­en­ca­de­nar el repòquer de Casas en la falta directa (2-5). Pavia va man­te­nir viu el Lleida a 14:43 del final mar­cant el rebuig d’un penal (3-5) i el seu equip, deter­mi­nat, hi va posar tota la fe del món per evi­tar que la seva pri­mera final de copa se li esmunyís. Ballart, altre cop molt deci­siu, va tapar les fui­tes con­tra un rival poderós. A 2:22 del final, l’equip d’Edu Amat va tenir el premi a la per­se­ve­rança amb un gol de Pavia, el seu millor juga­dor (4-5). A 1:48 del final, Darío Giménez va tenir la pròrroga en el seu estic en una falta directa –10a del Reus–, però la bola va fer res­so­nar el pal. El Lleida va ata­car sense por­ter en l’últim minut i va come­tre la desena a 4 segons del final. Marc Julià, juga­dor clau en el títol, va llançar la directa i no va mar­car, però la final ja estava deci­dida.