El cercle, ben tancat
Trabal (1979) va debutar en l'europeu de Wimmis l'any 2000 amb 21 anys i es va acomiadar en el mundial de San Juan el 2011 amb cinc títols mundials i cinc més de continentals. Es va perdre l'europeu de Monza el 2006 per molèsties a l'esquena però en la resta ha estat un bastió indispensable. Amb només 22 anys va defensar amb pany i forrellat la porteria del combinat espanyol, que aleshores dirigia Catxo Ordeig, en la final contra l'Argentina a San Juan. Contra monstres com ara els germans Páez i Panchito Velázquez, el jove Trabal va ser un heroi en la tanda de penals, en què va aturar els cinc llançaments dels jugadors de l'albiceleste. “El primer és molt especial, perquè de cop i volta et trobes al mig de San Juan, on es viu l'hoquei sobre patins d'una manera apassionada”, explica Trabal. “Va ser una cosa molt gran, contra una selecció argentina molt potent que semblava impossible de derrotar”, hi afegeix. Ivan Tibau, l'actual secretari general de l'Esport de Catalunya va marcar des del punt fatídic en el quart llançament i va decantar la balança després que el temps reglamentari acabés amb empat (2-2). La gesta s'havia consumat. En aquell equip també hi eren el porter Victor Agramunt i els jugadors de pista Beto Borregán, Ramon Benito, Lluís Teixidó, Pedro Gil, Guillem Cabestany, Miquel Masoliver i Eloi Gaspar.
“Estic molt satisfet de la meva trajectòria”, diu Trabal. “No ha estat un alliberament deixar de jugar a la selecció espanyola i tenir l'estiu lliure, ni de bon tros; abans, quan els campionats es disputaven cap al juliol, era més pesat, és cert, però darrerament, que es juguen al setembre, l'únic que implica es començar la preparació de la temporada quinze dies abans”, reflexiona el defensor de la porteria del Reus Deportiu. “Estic molt orgullós d'haver guanyat aquests títols”, rebla. Trabal va començar a jugar en la màxima categoria quan era molt jove a les files del Voltregà i considera que té encara molts anys.
El punt final a la dècada del porter de Masies de Voltregà a la selecció espanyola, a més, es va gestionar amb força mà esquerra, tal com explica el jugador: “Va venir Carles Feriche de cara i m'ho va fer saber; estic molt satisfet de les formes.” “Jo era conscient que amb un porter al darrere com Sergi Fernández el mundial de San Juan 2011 podia ser el meu comiat”, sosté. “Això sí, no sé com m'hauria pres que haguessin prescindit de mi abans del mundial, perquè em feia molta il·lusió jugar-lo i tancar el cercle”, hi afegeix. “Ara mateix, tinc molt clar que la selecció estatal és un capítol tancat”, conclou.