Campionat del món d'hoquei sobre patins
2011
Els catalans universals
GESTA Un equip íntegrament català va fer saltar la banca a San Juan superant l'amfitriona Argentina en la final, una heroïcitat signada contra una selecció que s'havia preparat a consciència i que tenia el suport de 8.000 espectadors
Els del Principat van vèncer per 5-4 amb gols d'Ordeig, Torra, Bargalló, Panadero i Gil
Catalunya ha estat sempre una potència indiscutible en hoquei sobre patins, però la gesta consumada a San Juan el 2011 traspassa els límits de l'èxit per endinsar-se en els de la llegenda per la dificultat que comportava l'objectiu. La selecció espanyola, composta íntegrament per jugadors del Principat, va obtenir a la Meca d'aquest esport el seu quart mundial consecutiu i el cinquè de la dècada derrotant l'Argentina, l'amfitriona, que s'havia preparat a consciència per recuperar la corona i havia convocat a tots els seus primeres espases. A més, el porter Guillem Trabal i el davanter Pedro Gil, van segellar el seu cinquè títol mundial, ja que eren els únics supervivents de l'equip que aleshores dirigia Catxo Ordeig i que es va endur el títol també a San Juan el 2001 al mateix escenari. Aquell sanjuanazo que va marcar un relleu generacional després de la decepció d'haver perdut a mans precisament argentines el mundial de Reus l'any 1999, semblava irrepetible. Però la història es va encarregar de desmentir aquesta hipòtesi, i Trabal, Bargalló, Gual, Gil, Roca i companyia van reiterar l'heroïcitat un altre cop en un pavelló Aldo Cantoni ple a vessar –uns 8.000 espectadors–, que va tornar a plorar la derrota argentina. L'equip de Carles Feriche va tancar el cercle i Espanya va igualar els15 títols de la fins llavors dominadora Portugal. Els catalans, doncs, han conformat la millor generació de l'hoquei sobre patins mundial des del Portugal prehistòric que va guanyar quatre títols consecutius entre el 1948 i el 1952, i també entre el 1956 i el 1962. Els quatre títols encadenats pels jugadors de casa nostra són San José (2005), Montreux (2007), Vigo (2009) i San Juan (2011).
Una final prou clara
Els herois van derrotar en la final els argentins per 5-4 amb gols d'Ordeig, Torra, Bargalló, Panadero i Gil. Els catalans es van avançar per 2-0. L'Argentina es va acostar (3-2), però l'equip de Feriche va prémer de nou l'accelerador amb dos contraatacs i va deixar el partit sentenciat, tot i l'operació de maquillatge en el tram final dels locals. L'Argentina va presentar una de les millors seleccions dels últims temps amb jugadors de gran renom, com el veterà David Páez, Pablo Álvarez, Emanuel García, Reinaldo García i Carlos Nicolía. El seu esforç i la seva gran qualitat individual va ser insuficient perquè el gran segell d'identitat de l'hoquei sobre patins català, al marge de la tècnica, és l'esperit defensiu, tant en els fonaments intrínsecs de cada jugador com en els col·lectius. Tant els argentins com els portuguesos són jugadors tant o més capacitats que els catalans, però no tenen ni el sentit del sacrifici, ni l'estratègia defensiva amb els mateixos fonaments. Els jugadors de casa nostra afronten setmana rere setmana una OK Lliga cada cop més competitiva i amb entrenadors de més nivell capaços de minimitzar qualsevol descosit amb estratègia. La irrupció de Jordi Bargalló com a millor jugador del món contribueix, lògicament, a l'èxit català, però és només un dels elements que atorguen valor afegit a la sinergia. Precisament, la intervenció de Bargalló i l'abnegació de la resta en un dia molt dolent, d'aquells en què és millor no aixecar-se del llit, va permetre evitar un ensurt majúscul en una semifinal molt complicada, contra la sorprenent selecció de Moçambic. Amb les pulsacions al límit, Bargalló va sortir al rescat en la pròrroga, i el seu gol d'or (4-3) va evitar la tragèdia esportiva. Moçambic va acabar el campionat en el quart lloc perdent el partit final contra Portugal per 9-2, però ja s'havia convertit en la revelació del torneig. L'equip català, implacable, va confirmar el seu domini universal.
