El Vic, en tots els aspectes
Copa de la CERS. Es va convertir en el primer finalista després de dominar sense fissures un Vilanova voluntariós, tendre al darrere i innocent al davant que no va tenir mai possibilitats
VIC6
VILANOVA1
El Vic va tenir més rigor defensiu que el Vilanova i va segellar el passaport per jugar demà la final de la copa de la CERS amb molta contundència i sense un desgast excessiu. El conjunt de Ferran Pujalte es va avançar en el primer temps (0-2) aprofitant els forats que li va concedir el rival i va certificar l'accés sense titubejar en la segona part. El Vilanova va cometre massa errors en defensa i va ser massa innocent al davant, i mai no va semblar que tingué possibilitats d'entrar veritablement dins del partit.
Semblava que els dos conjunts tinguessin pressa, i d'entrada hi va haver intercanvi de cops. I al Vilanova, malgrat que va començar avisant en un xut de Creus i un altre de Ferrer, li va tocar el rebre. Cristian Rodríguez va acreditar la seva qualitat i a la mitja volta va batre Gil amb una bola rasa (0-1). Els del Garraf van seguir buscant el contraatac com a única arma vàlida per crear perill, ja que en l'atac estàtic no aconseguiren intimidar el rival. Amb l'avantatge parcial, el Vic va mirar d'allargar les seves possessions, i li va sortir prou bé, perquè Titi Roca, en una bola, interior, va clavar el 0-2. El Vilanova no va encaixar gaire bé el cop i va tenir uns minuts excessivament esbojarrats en què cada jugador que robava la bola sortia al contraatac esperitat amb un excés d'ímpetu i sense esperar els companys. L'equip de Delriu va pecar de falta de combinació en aquestes accions, tot i que en el tram final del primer temps i, ja amb Gil i Rodríguez a la pista, va disposar d'alguna ocasió puntual. Però tant el porter Carles Grau com la defensa vigatana van estar prou ferms. En canvi, els del Garraf van seguir fent aigües al darrere i, quan faltaven només cinc segons, Molera es va trobar tot sol davant de Lluís Gil i va enviar la bola al travesser.
Tot just arrencar el segon temps Carbó va avisar amb un tir exterior (27') que es va estavellar al pal de la porteria de Gil. Però vet aquí que Pujals, en una bona acció personal, va fer entrar de nou el Vilanova en el partit (1-2). Però només dos minuts és el temps que va necessitar l'equip per refer-se i tornar a marcar mitjançant Cristian Rodríguez (1-3). Al Vilanova li van anul·lar un gol i en la jugada posterior Bancells va enviar la bola al travesser en uns minuts de més incertesa fins que Cristian Rodríguez, en el 37, va ser objecte de penal. Rocasalbas el va executar, Gil el va aturar i, ell mateix, amb tota la tranquil·litat del món, va fer l'1-4. Gil, en canvi, va malbaratar un penal favorable al Vilanova (40') enviant la bola a fora. Encara hi va haver temps perquè el juvenil de Vic Burgaya llancés sense èxit una falta directa.
Avui, duel entre l'amfitrió i el campió
El duel entre l'amfitrió, el Moritz Vendrell i el Bassano decidirà avui l'altre finalista. Els penedesencs hauran de derrotar l'actual campió si volen jugar la seva primera final europea per seguir fent història. El conjunt de Guillem Cabestany buscarà el contraatac, els tirs exteriors i burxar dins del rombe italià col·locant-hi un jugador per desestabilitzar el sistema defensiu dels transalpins. El Vendrell disposa d'aquestes armes, però els italians són un conjunt experimentat que busca possessions llargues i que sap llegir bé els partits.
D'altra banda, Fernando Graça, el nou president del CERH, va aclarir que el Vendrell va ser designat seu perquè va presentar la millor oferta econòmica i que estava “sorprès” per les queixes de Vilanova, ja que “la segona millor candidatura va ser la del Bassano”.