ESPANYA7

XILE0

Els catalans i l'asturià de la selecció espanyola van fer ahir el millor partit del campionat contra la voluntariosa i meritòria selecció de Xile i avui lluitaran contra l'Argentina per reiterar el seu domini mundial abassegador. Amb Marc Gual inspirat de guia espiritual, l'equip de Carles Feriche va encarrilar el duel en la primera part (3-0) i el va sentenciar amb dos gols més tot just arrencar el segon temps. Espanya ha guanyat cinc dels últims sis mundials i busca el desempat en el palmarès amb els lusitans (15-15). Mai cap selecció fins ara, a més, ha guanyat la corona cinc vegades seguides i avui l'equip de Carles Feriche té l'oportunitat d'establir un nou registre que superi els quatre d'Espanya entre el 2005 i el 2011 i els quatre també de Portugal entre el 1947 i el 1950 i entre el 1956 i el 1962. La curiositat del partit va ser l'horari d'inici. Estava previst per a 1/4 de 9, hora catalana, i es va canviar l'horari el mateix matí (1/4 de 7). Una prova més del desori que acostuma a envoltar aquest esport.

Per molt que es catalogui Xile com la revelació del campionat, sempre és millor jugar-se les garrofes contra aquest conjunt que no pas contra l'Argentina o Portugal, potències eternes d'aquest esport. Amb un perfil de potència similar al del Brasil, els xilens van fer uns primers minuts molt ordenats i mai no van rifar la bola al davant. Amb el jugador del Giovinazzo italià Nicolás Fernández conduint sempre els atacs, fins i tot van crear cert perill. A una escala inferior, però, que l'equip de Feriche, que feia treballar el porter Armijo –bona qualitat–sense arribar a disposar d'ocasions gaire clares. Els xilens estaven ben posicionats. El context era perillós perquè els homes de Mauricio Llera s'ho anaven creient, fins al punt que en el minut 9 van enviar una bola al pal de la porteria de Sergi Fernández que va ressonar. Malgrat que la superioritat tècnica d'Espanya era irrefutable, en vista dels paràmetres incerts, Carles Feriche va demanar un temps mort. I, acció-reacció, va aparèixer la vareta de Marc Gual per trencar el partit. Primer va amagar el xut exterior –una de les mancances fins al moment– i va servir una bona assistència dins del quadre que Adroher, viu i precís, no va desaprofitar (1-0). Pocs segons més tard, va repetir per l'esquerra de l'atac xilè i va donar el gol mig fet a Bargalló, que va entrar pel cantó oposat. Dues operacions de distracció que els xilens ni tan sols van ensumar i que van constatar la visió perifèrica del mig de Sant Sadurní d'Anoia, un geni. Una falta descarada comesa per Carmona li va suposar la blava. La falta directa la va llançar amb mestria Pedro Gil, que va trencar el porter Maxi Armijo (3-0) i va arrodonir, així, un segon tram de part perfecte.

Toni Pérez va clavar el quart a Armijo amb un xut centrat exterior, i Gual, per tot l'escaire, va utilitzar el mateix mètode (5-0). Feriche va fer seure els titulars durant molts minuts perquè avui estiguin més frescos i els suplents van mantenir el bon nivell. Els xilens van tenir l'oportunitat de marcar en una falta directa que Sergi Fernández va aturar a Carmona. De fet, el porter del Barça va estar incommensurable una altra vegada i va acabar avorrint els sud-americans, que tampoc van estar de sort i van estavellar quatre boles als pals. Selva, també amb un llançament exterior, però aquest cop creuat, i Torner, transformant un penal, van arrodonir un partit excel·lent.