Majoria silenciosa
Campionat del món. Dels 82 jugadors que han estat campions mundials amb Espanya en 62 anys, 77 han nascut a Catalunya o s'hi han format esportivament
La selecció espanyola que va guanyar dissabte a Angola el campionat del món d'hoquei sobre patins estava formada per nou jugadors catalans i un d'asturià. Res de nou en la majoria absoluta que ha presidit tots i cadascun dels setze títols mundials que la Federació Espanyola de Patinatge acumula des del 1951. En aquests setze títols conquerits en 62 anys hi han participat un total de 82 jugadors diferents, dels quals 73 van néixer a Catalunya i nou en ciutats de la resta de l'Estat espanyol. D'aquests nou jugadors, però, n'hi ha quatre –Carlos Largo, José María Ovies, Antoni Parella i Sergi Fernández– que van néixer fora de Catalunya però que van venir de ben petits i es van iniciar en l'hoquei sobre patins i van desenvolupar la seva carrera a Catalunya. El balanç, doncs, esportivament parlant, seria de 77 catalans i cinc espanyols.
Els primers vuit títols que va guanyar Espanya van ser guanyats per equips en què només hi havia catalans. El primer espanyol campió va ser el porter asturià Ismael Mori el 1980. El 1989 es van afegir a la llista el porter madrileny José Luis Huelves i els germans gallecs Fernando i Alejandro Avecilla. El cinquè i últim jugador campió del món amb Espanya no format a Catalunya és l'asturià del Liceo gallec Toni Pérez, campió ara a Angola. Feia 24 anys que cap jugador no català era campió amb Espanya, ja que els títols del 2001, 2005, 2007, 2009 i 2011 els havien guanyat seleccions formades només per catalans. Dels setze títols espanyols, tretze han estat guanyats amb seleccions en què tots els jugadors eren catalans. Toni Pérez i Pedro Gil –el jugador més guardonat, amb sis títols– són els únics que acostumen a celebrar les victòries de la selecció amb la bandera espanyola. A Angola no va ser l'excepció. Amb comptades excepcions –Miquel Masoliver i Ivan Tibau–, els jugadors catalans opten per fer la feina i guanyar títols mundials i europeus amb l'única selecció amb què ho poden fer, l'espanyola, formant una majoria silenciosa que, des del vet a la selecció catalana campiona del món B el 2004, ho és encara més. A la llista de campions n'hi ha dos, Ivan Tibau i Víctor Agramunt, que van ser campions del món A amb Espanya (2001) i B amb Catalunya (2004). El 2005 Catalunya hauria d'haver jugat el mundial, però no va poder i allà va començar la ratxa de cinc títols consecutius que ha arribat fins avui.
Totes les seleccions espanyoles campiones han estat dirigides per tècnics catalans: Joan Antoni Samaranch (1951), Francesc Platón (1954 i 1955), Francesc Boronat (1964 i 1966), Pere Torras (1970 i 1972), Joan Sabater (1976), Enric Roca (1980), Carles Trullols (1989), Josep Maria Ordeig (2001) i Carles Feriche (del 2005 al 2013). Boronat, Sabater, Roca, Trullols i Ordeig van ser campions com a jugadors i com a entrenadors.
SELECCIONADORS
Els nou entrenadors que han fet Espanya campiona són tècnics catalans13 DE 16
Només en tres dels títols d'Espanya hi havia algun jugador no catalàAmb Espanya i Catalunya
Cinc dels catalans campions a Angola amb Espanya també han defensat els colors de la selecció catalana els últims anys en competicions com ara la copa Amèrica o la Golden Cup. Sergi Fernández i Jordi Bargalló van jugar la copa Amèrica i la Golden Cup el 2010; Marc Gual, la copa Amèrica del 2010 i la Golden Cup del 2004, el 2010 i el 2011; Jepi Selva, la copa Amèrica i la Golden Cup del 2008, i Jordi Adroher, la Golden Cup del 2006 i el 2007. La Golden Cup de Blanes es va disputar per última vegada el 2011. Els més joves de la selecció espanyola –Carles Grau, Enric Torner i Xavi Barroso– i el més veterà, Pedro Gil, no han jugat amb Catalunya en aquests tornejos.