El destí ha estat juganer i ha determinant que el primer partit oficial de Guillem Trabal (les Masies de Voltregà, 1979) amb el Benfica el jugui demà a Catalunya a la pista del Moritz Vendrell en l'anada de la copa Continental. Després de moltes temporades en l'OK Lliga –hi va debutar el 1994– defensant per aquest ordre els colors del Voltregà, el Lleida i el Reus, el pentacampió mundial ha encetat il·lusionat una nova aventura vital que fins ara el satisfà plenament a les files d'un gran club que aspira a tot i del qual remarca les condicions de treball idònies.
Tota la vida jugant a Catalunya, decideix marxar i ara li toca jugar el seu primer partit oficial altre cop al Principat...
Si, són coses de l'atzar.
Què li ha semblat Lisboa?
És una ciutat petita. Res a veure amb Barcelona. En 15 minuts de metro la fas de punta a punta i te la fas teva de seguida. Però a la vegada t'ofereix moltes possibilitats. M'agrada.
Vostè, que ha estudiat sis carreres universitàries, ha pensat ja a estudiar alguna cosa a la capital portuguesa?
No, encara no. Tot just acabo d'aterrar.
I el Benfica, què li ha semblat?
He anat a un gran club amb unes condicions molt bones de treball i amb un equip que sempre aspira als títols. Potser les condicions m'haurien sorprès si hagués arribat des d'un club petit, però venint del Reus, on no et falta res, ja ho havia viscut, tot i que les segueixo valorant. Si vingués d'un club petit, el xoc hauria estat més gran. Segueixo sent un privilegiat.
La crisi econòmica l'ha empès a marxar com ja ha passat a altres jugadors catalans?
No, en el meu cas no. Ja tenia al cap la idea de provar l'experiència de jugar en altres lligues.
En quina fase del seu fitxatge estava quan el Benfica va ser campió d'Europa?
No sé si quan va guanyar estàvem en la fase d'haver emparaulat o segellat, no tinc una noció exacta del temps en el marc del procés. El que sí que és cert és que al marge de si guanyava la copa d'Europa o no, jo ja tenia clar que venia a un gran club.
Perspectives per al partit de demà...
Sortirem a guanyar sense perdre de vista que es tracta d'una eliminatòria a doble partit. No es pot sortir a buscar un bon resultat sense sortir a guanyar.
Qui és el favorit?
Això dels favorits és només per treure's o per afegir pressió.
El Vendrell ja ha guanyat dos partits de lliga. Notarà, en canvi, el Benfica la falta de rodatge?
Espero que no ens influeixi. Però és evident que són els partits els que et donen la dimensió real de com està l'equip.
Una pretemporada complicada, amb el mundial...
Ha estat atípica perquè han sigut molt pocs jugadors diverses setmanes. Els partits són els que marcaran el nostre nivell.
Els penedesencs s'han vist obligats a rearmar l'equip amb només un titular del curs passat, però sembla que rutlla.
Certament, han tornat a fer un equip molt competitiu en què es nota una altra vegada la mà del tècnic Guillem Cabestany, que treballa molt bé.
Què me'n diu, del Reus. També li han marxat dos puntals, vostè i Marín.
No tinc cap dubte que ha configurat un bloc molt competitiu que pot aspirar absolutament a tot. Ho tenia clar abans que fos subcampió en la supercopa.
Llavors, com es menja?
La clau és que a Catalunya no hi ha només dos o tres bons jugadors. N'hi ha molts, i si es treballa bé, es troben recanvis i es pot fer un molt bon equip.
Té molta incidència la presència d'un tècnic en un equip a l'hora de decantar-s'hi?
Sí, influeix. Els jugadors som egoistes, i si sabem que un tècnic treballa bé i ens pot fer rendir bé, ens agrada anar-hi. És el cas de Cabestany o també del tècnic del Reus Alejandro Domínguez.
Benfica i Porto, rivals acèrrims. Percepció fins ara?
Encara no he tingut temps per tenir una valoració personal, però és evident que la rivalitat és molt i molt present i que és té molt en compte.
Hi haurà dos porters catalans, vostè i Edo...
A ells això els serà igual. És un Benfica-Porto i prou.