Fuga de valents

Jugadors històrics com ara Pep Giralt, Ramon Auladell, Pere Ventura, Nene Zabalía i Santi Carda, quan encara era un marrec, van conformar la primera expedició de figures de l'hoquei sobre patins català a l'estranger, concretament en la lliga italiana, que, en aquell moment, vivia una època pletòrica. El Roller Monza, per exemple, pagava el bitllet d'anada i tornada a Giralt cada cap de setmana. El reusenc viatjava a Itàlia a jugar els partits i tornava, tot un luxe que li permetia impartir les classes de comerç com a professor extern a La Salle Reus als joves de segon de BUP que el veien com un autèntic heroi. Carda també va jugar una temporada al mateix club, abans d'esclatar a l'Igualada gloriós. El golejador osonenc Auladell va fer cap al Vercelli, un altre clàssic del moment. “Marxo per diners”, va declarar el 1984 abans de fer les maletes. Normal. Zabalía, molts anys estendard al Reus, va emigrar al Castiglione –ja retirat, va ser seleccionador de Suïssa– i el penedesenc Pere Ventura va jugar al Marzotto.

Després d'un llarg període iniciat pels pioners citats amb una fuga de talents intermitent perquè l'OK Lliga tenia salut de ferro, la crisi s'ha fet notar i un bon grapat de jugadors han optat, uns en clau d'aventura i molts altres per necessitat –els clubs d'aquí són plens de mileuristes–, per provar sort arreu. El degoteig encara no és una hemorràgia, però s'ha accentuat.

Exemples il·lustratius de la recerca de nous objectius en el període encara de calma són el del davanter de Sant Sadurní d'Anoia Pedro Gil i el del porter barceloní Joan ignasi Edo, que van fitxar per clubs portuguesos fa una pila d'anys, atrets per ofertes interessants i per l'experiència vital. Eren figures o previsió de figures i els van contractar equips reconeguts. Edo va marxar directament al Porto el curs 1998/99 i ja no s'ha mogut –precisament demà rep el Barça en la lliga europea–. Gil va fer una primera parada a l'Infante de Sagres, el club en què també van militar Lluís Teixidó i Miquel Masoliver, va anar tot seguit al Porto, va fer un parèntesi a Reus (2008/09) per guanyar la lliga europea i va tornar a terres lusitanes. Exemple de longevitat, la temporada passada va guanyar la lliga italiana amb el Valdagno, i ara és una de les grans figures del Forte dei Marmi, líder actual, que també ha contractat el torderenc procedent del Lloret Enric Torner, el jove català probablement amb més futur i que fa quatre dies va guanyar el mundial. El Forte també va tenir fa algunes temporades el porter del Reus Roger Molina (Reus), que va foguejar-s'hi abans del seu esclat al Vendrell. Els porters catalans van tenir bon predicament aquesta dècada també al Follonica, que va contractar el torderenc Jordi López i el sadurninenc Oriol Bargalló.

Els altres dos jugadors d'alt nivell que han anat a petar a un dels grans de Portugal són Marc Coy, que hi viu el segon curs, i el porter Guillem Trabal, baluards al Benfica, l'actual campió d'Europa que en les últimes setmanes ha guanyat també la copa Continental i la Intercontinental. Dos títols que, curiosament, Trabal havia guanyat ja al Reus.