Hoquei sobre patins
Fuga de valents
El degoteig històric pausat i intermitent de catalans cap a Itàlia i Portugal atrets per bones ofertes ha donat pas a èxodes més accentuats de jugadors a la recerca de la supervivència esportiva provocats per la crisi econòmica que assota l'OK Lliga
Amb una lliga emergent, és la nova destinació de moda, i ja hi han anat jugadors de renom
Jugadors històrics com ara Pep Giralt, Ramon Auladell, Pere Ventura, Nene Zabalía i Santi Carda, quan encara era un marrec, van conformar la primera expedició de figures de l'hoquei sobre patins català a l'estranger, concretament en la lliga italiana, que, en aquell moment, vivia una època pletòrica. El Roller Monza, per exemple, pagava el bitllet d'anada i tornada a Giralt cada cap de setmana. El reusenc viatjava a Itàlia a jugar els partits i tornava, tot un luxe que li permetia impartir les classes de comerç com a professor extern a La Salle Reus als joves de segon de BUP que el veien com un autèntic heroi. Carda també va jugar una temporada al mateix club, abans d'esclatar a l'Igualada gloriós. El golejador osonenc Auladell va fer cap al Vercelli, un altre clàssic del moment. “Marxo per diners”, va declarar el 1984 abans de fer les maletes. Normal. Zabalía, molts anys estendard al Reus, va emigrar al Castiglione –ja retirat, va ser seleccionador de Suïssa– i el penedesenc Pere Ventura va jugar al Marzotto.
Després d'un llarg període iniciat pels pioners citats amb una fuga de talents intermitent perquè l'OK Lliga tenia salut de ferro, la crisi s'ha fet notar i un bon grapat de jugadors han optat, uns en clau d'aventura i molts altres per necessitat –els clubs d'aquí són plens de mileuristes–, per provar sort arreu. El degoteig encara no és una hemorràgia, però s'ha accentuat.
Exemples il·lustratius de la recerca de nous objectius en el període encara de calma són el del davanter de Sant Sadurní d'Anoia Pedro Gil i el del porter barceloní Joan ignasi Edo, que van fitxar per clubs portuguesos fa una pila d'anys, atrets per ofertes interessants i per l'experiència vital. Eren figures o previsió de figures i els van contractar equips reconeguts. Edo va marxar directament al Porto el curs 1998/99 i ja no s'ha mogut –precisament demà rep el Barça en la lliga europea–. Gil va fer una primera parada a l'Infante de Sagres, el club en què també van militar Lluís Teixidó i Miquel Masoliver, va anar tot seguit al Porto, va fer un parèntesi a Reus (2008/09) per guanyar la lliga europea i va tornar a terres lusitanes. Exemple de longevitat, la temporada passada va guanyar la lliga italiana amb el Valdagno, i ara és una de les grans figures del Forte dei Marmi, líder actual, que també ha contractat el torderenc procedent del Lloret Enric Torner, el jove català probablement amb més futur i que fa quatre dies va guanyar el mundial. El Forte també va tenir fa algunes temporades el porter del Reus Roger Molina (Reus), que va foguejar-s'hi abans del seu esclat al Vendrell. Els porters catalans van tenir bon predicament aquesta dècada també al Follonica, que va contractar el torderenc Jordi López i el sadurninenc Oriol Bargalló.
Els altres dos jugadors d'alt nivell que han anat a petar a un dels grans de Portugal són Marc Coy, que hi viu el segon curs, i el porter Guillem Trabal, baluards al Benfica, l'actual campió d'Europa que en les últimes setmanes ha guanyat també la copa Continental i la Intercontinental. Dos títols que, curiosament, Trabal havia guanyat ja al Reus.
Els cants de sirena francesos
El darrer gran focus migratori ha estat la lliga francesa, sense tradició fins fa quatre dies, però que ha anat absorbint talents i s'ha redimensionat. La marxa de jugadors contrastats com Edu Fernández i Borja López el curs passat va exemplificar el canvi de registre. Són primeres espases que han optat per jugar una lliga, l'Elite 1, que fins ara havia tingut poca atracció. Edu tenia una oferta catalana damunt la taula, però la proposta de La Vendéenne el va seduir perquè li sortia més a compte. La presència del tècnic Sergi Punset a la banqueta també hi va influir. L'hoquei sobre patins francès s'ha espavilat. Tant els juvenils com els sèniors van eliminar Itàlia en els seus últims respectius mundials, una gesta que respon al fet que des de la federació s'ha treballat el planter. Les noies van ser campiones del món el 2012 en la final contra Espanya. La presència de jugadors catalans, argentins i espanyols també fa que els gals tinguin ara un nivell sensiblement més alt. Enguany s'han apuntat, entre d'altres, a la moda francesa Toni Seró (Quevert) i Gerard Teixidó (Saint-Omer), procedents del Noia. El més avesat és el porter Carles Cantarero, que atresora diversos títols amb el Saint-Omer, actual campió de lliga. Compleix el quart curs i abans ho havia provat a l'Oliveirense portuguès.
Casos més exòtics
El cas de Jordi Molet és una altra història. El veterà de Molins de Rei viu una experiència al Cronenberg alemany, club en el qual també és el director tècnic del planter, feina que ja havia fet a Reus. També l'ha acompanyat el jove porter reusenc Eric Soriano. Un altre exemple és Xavi Ibarz, fill del mític jugador del Reus que milita al Wimmis de la LNA suïssa. O Bernat Recasens, exjugador del Cassanenc que milita al Remscheid en la lliga alemanya i que aprofita per estudiar un màster d'electrònica a la Universitat de Dortmund.