Una vegada més, el plantejament tàctic de Guillem Cabestany va ser impecable i el seu equip el va dur a terme sense alterar ni una coma del guió que havia preparat l'entrenador a partir de la inferioritat tècnica i de rotació manifestes del seu equip respecte del gran Barça. Els seus jugadors hi van creure perquè en quatre dies a les banquetes el de Sant Pere Riudebitlles s'ha guanyat una gran credibilitat, la sort també els va acompanyar i la resta de fuites i aspectes imprevisibles sempre previsibles contra un equip de la qualitat del blaugrana els va resoldre el porter Xevi Puigbí, heroi a Lleida sense el qual el pla perpetrat per Cabestany no s'hauria pogut executar amb tal mestria.

El curiós del cas és que, per als no avesats, val a dir que Cabestany ja fa setmanes que va anunciar que plega a final de temporada després d'haver obtingut dos títols el curs passat –la copa i la CERS– i de considerar que tanca una etapa. Sí, com Guardiola, exacte. Allò dels cicles tan important en esport quan es parla d'entrenadors i del seu discurs motivador. Queda fora de qualsevol dubte la professionalitat del tècnic, beatificat i santificat ja de per vida a la vila penedesenca en el marc d'un club històric i amb tradició però que mai no havia guanyat un títol fins que ell, entrenador novell i exjugador internacional, hi va aterrar. Primer va classificar l'equip per jugar la copa, després el va situar en la CERS, l'any passat va fer embogir el món de l'hoquei sobre patins i entre dijous i ahir es va carregar els tres millors equips del firmament d'aquest esport: el Liceo, el Reus i el Barça. Per cert, aquest estiu va perdre els quatre jugadors més importants del curs passat.