Finalista acaronant la glòria el 2013 contra el Moritz Vendrell a Oviedo i semifinalista l'any passat i eliminat en una tanda de penals interminable, també a mans del conjunt penedesenc, el Reus espera que Blanes esdevingui la terra promesa. Com ho va ser Lloret el 2006 amb el gol de Jordi Garcia contra el Barça, l'última vegada que la copa va aterrar a les vitrines roig-i-negres. Malgrat la seva irregularitat, no hi ha dubte que el Reus arriba a la competició en ple procés de millora consolidat en el quart lloc de la lliga i que té un equip amb jugadors capaços de ser campions, amb una rotació prou interessant i una mescla de joventut ben encaminada –Rubio, Salvat i Ollé estan plenament consolidats– i una gran experiència –Molina, Platero, Jepi, Costa i Coy–. El comiat d'Alejandro Domínguez a la banqueta del Reus bé es mereixeria un digne colofó per a un tècnic que va fer l'heroïcitat de tornar a fer campió de lliga el conjunt de la capital del Baix Camp segles després i sense el qual potser Rubio, Salvat i Ollé jugarien a primera nacional catalana.