Amb dedicatòria

Fina­lista aca­ro­nant la glòria el 2013 con­tra el Moritz Ven­drell a Ovi­edo i semi­fi­na­lista l'any pas­sat i eli­mi­nat en una tanda de penals inter­mi­na­ble, també a mans del con­junt pene­de­s­enc, el Reus espera que Bla­nes esde­vin­gui la terra pro­mesa. Com ho va ser Llo­ret el 2006 amb el gol de Jordi Gar­cia con­tra el Barça, l'última vegada que la copa va ater­rar a les vitri­nes roig-i-negres. Mal­grat la seva irre­gu­la­ri­tat, no hi ha dubte que el Reus arriba a la com­pe­tició en ple procés de millora con­so­li­dat en el quart lloc de la lliga i que té un equip amb juga­dors capaços de ser cam­pi­ons, amb una rotació prou interes­sant i una mes­cla de joven­tut ben enca­mi­nada –Rubio, Sal­vat i Ollé estan ple­na­ment con­so­li­dats– i una gran experiència –Molina, Pla­tero, Jepi, Costa i Coy–. El comiat d'Ale­jan­dro Domínguez a la ban­queta del Reus bé es merei­xe­ria un digne colofó per a un tècnic que va fer l'heroïcitat de tor­nar a fer campió de lliga el con­junt de la capi­tal del Baix Camp segles després i sense el qual pot­ser Rubio, Sal­vat i Ollé juga­rien a pri­mera naci­o­nal cata­lana.