La clas­si­fi­cació del Vol­tregà per jugar la copa, després d'estar-ne absent des del 2003, va ser l'any pas­sat una gran notícia. Però el retorn i, per tant, la con­so­li­dació del grup que diri­geix Ricard Ares encara ho és més. El mata­ge­gants de l'OK Lliga inti­mida els més grans. No en va, és l'únic que ha fet age­no­llar el Barça i també va esgar­ra­par un empat al Liceo fa qua­tre dies, tot i que dis­sabte no va sucar a Vic en el gran derbi oso­nenc. L'equip ha sabut man­te­nir-se en la part de segona volta que ja s'ha dis­pu­tat i no s'ha ensor­rat, com la tem­po­rada pas­sada, en què després de ser ter­cer en la pri­mera volta va aca­bar dema­nant l'hora en la segona. El talent d'Àlex Rodríguez, la con­sistència i capa­ci­tat gole­ja­dora de Dani Rodríguez, l'experiència de Petxi Armen­gol i la segu­re­tat de Roger Torelló sota els pals són argu­ments de pes d'un equip que defensa i lluita i que té un bagatge històric. I, tot ple­gat, sense pressió. Viure la copa com­pleix un objec­tiu. L'altre serà acce­dir a les com­pe­ti­ci­ons euro­pees després que la CERS se li esmunyís de les mans el curs pas­sat.