Dir que res no ha canviat és ser excessivament contundent, però les notes de final de curs semblen gairebé fotocopiades de les de l'anterior pel que fa als grans de l'OK Lliga. El Barça ha revalidat amb autoritat el títol tal com s'esperava gràcies al ritme frenètic que imposa i a una qualitat i amplitud de plantilla inigualables, i el Liceo ha tornat a ser l'única alternativa relativament sòlida al seu domini previsible. Els gallecs tanquen el curs en blanc tot i un consens sobre l'empatia que genera el seu joc. El Vic, quart, i el Moritz Vendrell, tercer, s'han intercanviat tot just en la darrera jornada les seves posicions. Els penedesencs han repetit la millor classificació de la seva història (2012/2013) amb un tercer lloc èpic que els catapulta per tercera vegada consecutiva a la lliga europea, un somni. Aquest tercer miracle vendrellenc té si cal encara més mèrit pels nombrosos canvis experimentats, incloent-hi el del tècnic Pere Varias, que emprendrà la tercera aventura a les banquetes al Noia el curs vinent després d'haver-se iniciat el 2011 a Calafell. La segona volta del conjunt de Varias ha estat espectacular, amb una acceleració sostinguda final de dotze partits sense perdre, coronada amb un epíleg de sis triomfs seguits. Un inici decebedor que va provocar auguris apocalíptics –centrats en el debat a la porteria a causa de la immaduresa del jove porter Guillem Fox– no va descentrar els penedesencs. Miras, Creus i els Ferrer han mantingut el seu pes específic i Mitjans ha estat un dels fixatges que millor han rendit de la lliga.

El Vic, per la seva banda, tanca la paradeta amb un excel·lent. El títol de copa i el quart lloc en la lliga tot i haver-se deixat anar una mica en el tram final perquè ja tenia al sarró l'objectiu europeu han arrodonit una temporada fantàstica. Ferran Pujalte ha sabut combinar l'experiència de pesos pesants amb la joventut descarada però alhora controlada de nous valors del mercat –Torres, Font, Burgaya i Presas– i els resultats han estat òptims. De fet, el Vic ja va acabar tercer en la lliga anterior davant del Reus després d'una segona volta per emmarcar que, en certa manera, va establir les bases d'aquest curs.

El Barça és un capítol a part. Un empat tan sols cedit en tota la primera volta a Riazor va intimidar els rivals, tot i que el Liceo li va seguir la roda fins avançat el segon gir. L'equip de Ricard Muñoz només ha perdut un partit en tot el curs –1-0 contra el Voltregà– i el seu bagatge és espectacular, amb 85 punts, nou rècord de l'OK Lliga. Alternant els porters Egurrola i Fernández, Muñoz ha trobat un equip base amb Gual, Pascual, Panadero i Álvarez i amb una rotació d'alt voltatge: Reinaldo, Torra, Barroso i Marín.

També és un capítol a part el Reus perquè torna a quedar a les portes de la lliga europea, aquest cop com a cinquè –l'any passat va acabar quart–, quan picava més alt. L'equip hauria millorat la nota amb el títol de la CERS, que se li va escapar contra l'Sporting per petits errors al darrere després d'haver competit amb orgull. El final de l'era d'Alejandro Domínguez no ha estat tan lluït com els inicis perquè no s'ha d'oblidar que el tècnic va orquestrar la proesa de fer campió el Reus.

Sempre hi ha un equip revelació. L'Alcoi i el miraculós Cerceda de Juan Copa, amb els catalans Willy Domínguez i Joan Manel Grasas, compartirien el guardó honorífic, amb el mèrit afegit que els alcoians venien de la primera estatal i per fi s'han consolidat, amb el renascut Ferran Formatjé d'actor principal. Tots dos equips, a més, s'han guanyat el bitllet per a la CERS.