El Voltregà repeteix copa després d'haver tornat a jugar una primera volta de qualitat en la qual ha tornat a batre el Barça per segon curs consecutiu, que aviat és dit. És evident que el conjunt de Ricard Ares no és favorit per guanyar. Però surt absolutament alliberat i té tot el dret a rememorar els dos títols que va guanyar el Moritz Vendrell el 2013 i el 2014 quan també tenia totes les apostes en contra. L'equip osonenc té una rotació menor que els grans però el premi d'haver arribat fins aquí li pot donar ales si sap contrarestar d'entrada el gran poder ofensiu del Liceo plantejant un partit ben travat. L'amunt i avall no el podria suportar. Un resultat curt a partir de la defensa, l'experiència d'Armengol i Borja, i la perillositat al davant dels germans Rodríguez i Vargas amb el jove Alabart disposat a reivindicar-se, seria un escenari somiat. L'última i digna derrota a Igualada no és una llosa.