El Vilafranca va viure ahir amb amargor i ràbia l'experiència de perdre la seva primera final europea però marxa de Barcelos amb orgull i una sensació de plenitud d'immediatesa poc perceptible però que s'imposarà quan cicatritzin les ferides de guerra; tant pel joc desplegat com per haver eliminat l'Sporting. L'equip de Jordi Garcia es va barallar ahir contra el món per contradir la condició de favorit de l'amfitrió i només li van sobrar deu minuts de desencert en el primer temps, en què es va precipitar. El dèficit el va obligar a anar a remolc després d'haver començat guanyant –1-0 i 2-1– contra un equip vertical que penalitza els errors –2-5 al descans– i que va tenir un alt grau d'efectivitat en la bola aturada amb Luis Querido (3/3) clarivident i un arbitratge poruc que va consentir els mateixos contactes dins del quadre –Edu Fernández va acabar masegat– als locals, amb què va penalitzar els visitants. L'inic del Vilafranca va ser elèctric, brutal. Edu Fernández va picar en curt una falta i Rocasalbas va engaltar un tret sensacional per l'escaire quan es complia el primer minut. El Barcelos havia quedat estabornit però va reaccionar en la primera pèrdua de bola significativa dels de Jordi Garcia. Els amfitrions van muntar un contraatac fantàstic en un tres i no res i Costa va executar Gerard Camps amb mestria aixecant la bola a contrapeu aprofitant un passada de la mort. En l'acció següent, Vázquez, sempre amb la canya a punt, va clavar el segon. Els àrbitres es van inventar un penal sobre Querido i ell mateix el va transformar de manera impecable en l'empat. Tres minuts més tard, Costa, pel primer pal, va fer entrar plorant el tercer local en una acció desgraciada. Entre el gol, la precipitació i els àrbitres, el Vilafranca va perdre el fil. Un altre penal rigorós de Galán, que va veure la seva primera blava, va costar el 2-4. Querido, fill del tècnic José Querido i que va jugar al Barça júnior, el va executar un altre cop de manera magistral buscant també el pal de l'estic del porter (2-4). Els de Jordi Garcia van tornar a pecar de precipitació i la pèrdua de bola en la sacada de centre els va costar una transició vertiginosa del Barcelos que Guimarães va acabar amb serenitat (2-5). Per acabar-ho d'adobar, els àrbitres van mostrar de manera merescuda la segona blava a Galan a 44 segons del final i el Vilafranca va haver d'iniciar el segon temps amb un jugador menys de pista. Per sort, el Vilafranca va passar bé el tràngol i es va revitalitzar amb la desena dels lusitans. Rocasalbas, màgic, va enganyar Da Silva i va clavar el 3-5 amb tot un món al davant. Una blava injusta al mateix Rocasalbas va donar l'oportunitat a Reinaldo Ventura d'estrenar-se però Camps, molt recuperat després d'un primer temps fluix, li va tornar a malbaratar l'acció. En el 36', els àrbitres van treure la segona blava a Reinaldo Ventura, però aquest cop Rocasalbas no va batre Da Silva, que va fer una segona part impecable. En la superioritat, Rocasalbas, omnipresent, va enviar la bola al pal. Quan faltaven 3:30 per al final, els penedesencs van fer la desena i Querido, infal·lible, la va clavar (3-5).