Sabíem que hi teníem possibilitats. La dificultat tècnica que portàvem estava a l'altura per poder aconseguir la medalla d'or, però sempre s'ha de patinar, s'ha de fer. Depenia de com sortís el campionat. Teníem molta il·lusió i ganes, i era possible, sí.

Sempre em baso en el que faig jo, aquest any he fet uns programes una mica més exigents i l'únic que intento fer és la meva feina, que és l'únic que està a les meves mans. No sé si ha estat més disputada o no, jo faig el meu programa, els jutges prenen la decisió, i en aquest cas he estat la guanyadora i... fantàstic.

Doncs sí, entrenament i feina és obvi que sí. Ho fem perquè ens agrada molt, perquè en aquest esport de recompensa econòmica no en tenim pas. Ho fem per amor a l'art, és a dir que ens ha d'agradar molt.

El meu objectiu és fer un programa tan net com sigui possible i disfrutar-lo, que per això ho fem, i intentar que la gent disfruti d'aquest esport. Ja he dit que no és gaire reconegut i que la gent no el coneix gaire. Llavors, almenys que la gent que ho miri realment disfruti de l'espectacle.

Sí, les rivals més fortes són dues italianes, la Debora Sbei, que va ser la que va guanyar l'any passat, i també la Silvia Nemesio. Totes tres fem la mateixa dificultat, i guanyarà qui agradi més en aquell moment i qui faci el programa més net.