Va arribar sola, sense rivals a la vora. De Barcelona a Rio de Janeiro per polvoritzar la seva pròpia marca –discapacitats visuals– amb un temps de 3:01:43. Res va aturar Elena Congost, que en l'equador (1h:30:41) de la prova ja era primera i no va deixar la part capdavantera de la cursa fins que va arribar, exhausta però eufòrica, a Copacabana, on va creuar la línia de meta. Rere ella, la japonesa Misato Michishita i la brasilera Edneusa de Jesús. De la seva banda, el marroquí nacionalitzat espanyol Abderrahman Ait, atleta que va viure durant uns anys a Barcelona i que ara corre per la federació valenciana, es va penjar la medalla de plata (2:37:01) en la marató de la categoria T46 per a persones amb alguna amputació. Només Li Chaoian (2:33:35) va ser més ràpid que ell al final del recorregut.

Congost, que havia compartit una habitació al CAR de Sant Cugat amb Mireia Belmonte, va debutar el 2004 amb només 16 anys en uns Jocs Paralímpics, però ho va fer en els 100 i els 200 m, prova aquesta segona en què es va plantar a la final (7a). A Pequín, la catalana va fer el salt als 1.500 m. Va tornar a ser finalista (6a) i fa quatre anys a Londres, la catalana va ser subcampiona de la distància abans de fer el salt a les curses de fons.

Abans, l'atleta de la Selva del Camp Gerard Descarrega s'havia penjat l'or, juntament amb el seu guia Marcos Blaquiño, en els 400 metres llisos T11, per a persones amb discapacitat visual. Una volta sencera a l'estadi João Havelange i una medalla que aboca moltíssimes emocions. “He sentit coses que no havia sentit mai”, relatava Gerard Descarrega després de pujar al graó més alt del podi. L'atleta de Reus, que fa quatre anys es va quedar a les portes del podi a Londres 2012, es va treure l'espina acompanyat de Marcos Blanquiño i fent el rècord d'Europa de la disciplina (50.22). Darrere de Descarrega, van entrar el brasiler Felipe Gomes i Ananias Shikongo, atleta de Namíbia. Els ors de Gerard Descarrega i d'Elena Congost posen el colofó daurat als Jocs Paralímpics de Rio.