Mentre la Federació Catalana de Bitlles continua la seva batalla per sobreviure com una de les poques associacions esportives reconegudes internacionalment, la seva millor representant, Cristina Sanz, va completar a Xangai la seva millor actuació individual en la copa del món de bowling –en la modalitat de ten-pin, la que té més practicants al món– en ser la 21a de 63 participants en la cita de la copa del món, la vuitena europea. Sanz (37 anys) és mossa d'esquadra de professió però no pot ni tan sols rebre els ajuts d'altres esportistes d'elit a Catalunya que fan aquesta professió perquè la federació catalana no figura en el registre d'entitats espanyoles. Tota una paradoxa.

Sanz va quedar a Xangai molt per sobre de la representant espanyola (58a) trencant el tabú del Consell Superior d'Esports que Espanya i Catalunya no es poden enfrontar en competicions internacionals oficials. Però tot és molt més complex que això, com s'ha trobat el president de la federació catalana, Joan Ricart, l'home que va aconseguir el reconeixement internacional el 2007 i que va evitar la posterior expulsió gràcies a un triomf simbòlic en el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (2008). Aquella derrota no va frenar la federació espanyola, més aviat al contrari. Primer es van assegurar que la federació de Ricart no pogués organitzar cap mena de competició internacional a Catalunya mentre prohibien als seus propis esportistes participar en qualsevol campionat amb la presència de jugadors catalans. Després van pressionar la federació internacional per acceptar la legislació espanyola, fet que va deixar fora els catalans a partir del 2015 dels campionats d'Europa i dels campionats del món, tot i que hi ha un acord perquè ho puguin fer en les copes del món i tots els campionats de les altres modalitats que no són la ten-pin.

Sanz, amb el suport que pot aplegar la federació catalana, ha anat completant una trajectòria brillant en el seu esport, amb quatre participacions en la copa del món i medalles de bronze per parelles en la copa del Mediterrani del 2010 i per equips en la copa del Mediterrani del 2011.

Ricard admet que la federació està sotmesa a una pressió de la internacional perquè la intenció única i final de l'espanyola és expulsar-los. “Vam ser pioners en la lluita pel reconeixement de les federacions però ara necessitem suport de tothom perquè aquell esforç hagi servit d'alguna cosa”, avisa el president, que també ha aconseguit que les llicències de la catalana siguin absolutament independents de les de la federació espanyola.