Miguel Cardenal, president del Consell Superior d'Esports (CSD) des del 2012, va anunciar ahir que no continuarà més en el càrrec. El dirigent esportiu va esperar a fer aquest anunci fins a conèixer l'abast de la querella que li va interposar l'expresident de la Federació Espanyol de Tennis, José Luis Escañuela, que dilluns va ser arxivada.

El mandat de Cardenal s'ha caracteritzat pels enfrontaments oberts que ha mantingut amb diversos presidents de federacions esportives espanyoles a causa del control que volia exercir mitjançant auditories per evitar el malbaratament de recursos. A més d'Escañuela, Cardenal va topar amb el president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar, però també amb el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco. El ja expresident del CSD s'hi va referir ahir, en una roda de premsa de comiat: “Els canvis han trobat algunes resistències, però en la meva opinió han estat molt poques, gairebé només en el futbol i en els antics gestors del tennis. Potser també els ha donat empara el president del COE, Alejandro Blanco. Haig de reconèixer que m'ha costat un desgast personal important. S'han interposat diverses querelles personals contra mi.”

Però on més reticències va generar la seva política –per no dir una oposició frontal– va ser a Catalunya. Cardenal va dissenyar un pla de llicències úniques, de moment derogada, que, si s'apliqués, faria trontollar especialment els fonaments de l'esport català. El seu propòsit era recaptar la totalitat de les llicències esportives –unes 700.000 a Catalunya, segons la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)– exclusivament a Madrid amb la clara intenció de dotar d'un finançament extra les federacions espanyoles per poder reduir l'aportació del CSD. Aquesta mesura recentralitzadora minvaria dràsticament els recursos de les federacions catalanes.

Igual de polèmica va ser, també, la nova llei sobre l'impost de societats i les inspeccions de treball als clubs, que ja s'està aplicant i que obliga a donar d'alta com a treballadors els monitors i entrenadors –uns 400.000, segons l'UFEC– que treballen pels clubs, sovint sense cap remuneració o només per quantitats simbòliques.

El rebuig a les polítiques de Cardenal va tenir com a gran acte la manifestació de dos mil representants de l'esport català, que el 19 de març de l'any passat van mostrar targeta vermella al dirigent espanyol. També es va engegar la campanya Guanyarem, a la qual es van adherir centenars d'esportistes catalans.

La llei de llicència única de Cardenal va rebre un primer revés després que un jutjat de Barcelona va acceptar un recurs de la Federació Catalana de Ball Esportiu i la va suspendre cautelarment. A la pràctica, la majoria de les grans federacions no s'havien acollit a aquesta llei per no haver de governar amb l'oposició de les federacions territorials. La llicència única va rebre una nova estocada l'abril passat, quan la comissió d'educació i esports del Congrés de Diputats, a proposta de Democràcia i Llibertat, la va suprimir amb els únics vots en contra del Partit Popular i Ciutadans.

L'enfrontament de Cardenal amb l'esport català també ha viscut episodis d'alta tensió per les declaracions i els estirabots del mandatari espanyol en contra de les manifestacions sobiranistes als estadis. En el partit de Champions de la temporada passada entre el Barça i el BATE Borisov va dir que se sentia “avergonyit com a espanyol” per les estelades que es van exhibir al Camp Nou. Només uns mesos abans havia assegurat en referència als xiulets a l'himne espanyol en la final de la copa del Rei entre el Barça i l'Athletic: “És inacceptable i un germen de crispació.”