De seguida en zona

L'Uni tenia clar que volia córrer com a norma fonamental, bo i saber que també en el cinc contra cinc era molt superior. Èric Surís va provar de jugar amb Jordana i Buch d'inici. Era un partit propici perquè la mataronina guanyés minuts i sensacions, sobretot a partir de la seva anticipació. També era un bon dia per a Ainhoa López, la jugadora que entra menys en la rotació. Justament després de dues recuperacions de Buch (7-13) l'União va demanar temps mort i es va refugiar en una defensa zonal per dificultar la fluïdesa gironina. La va mantenir durant tot el partit i, en el segon quart, va produir com a efecte més visible que l'Uni forcés les situacions d'atac més enllà del límit. El resultat, nou pèrdues en el quart (10 a la mitja part). Surís, lluny d'alterar el seu pla, feia jugar tothom. A més, vista la inferioritat manifesta de les locals, se li permetia un nivell de contacte alt.

L'União va mostrar totes les seves limitacions. Crew i Jones ho juguen tot però l'escorta, tot i un triple anotat, és una jugadora que escull anar de fora cap a dins. Jones, dura i rebotejadora, no genera per ella mateixa en atac. De la resta, la base Faustino, l'alera Olkhovik i l'alera pivot Milovac tenen algun recurs però aquí s'acaba el campió portuguès, com a mínim mentre no faci canvis en la plantilla.

Minuts de passejada

Tornant del vestidor l'Spar va atacar millor. L'equip de les Açores no va retirar la defensa zonal, però no li servia ni tan sols per tancar millor el rebot. A més, l'Uni canviava la pilota de costat amb gran facilitat –en moltes possessions, sense ni un bot– i, sobretot, va trobar l'encert des de la distància (5/9 triples) per enfilar la diferència a 31 punts (29-60). Tot això sense haver de fer cap dispendi al darrere (és més, en algunes fases hi va haver certa desconnexió). De fet, la segona meitat va servir de ben poc. Si de cas, per entrenar l'atac contra zona.