Lídia Rodríguez (Ripollet, 1986) era fixa en les últimes convocatòries de la selecció espanyola per a l'europeu de cros. La corredora vallesana no s'havia perdut cap cita continental de camp a través des del 2011. Aquest últim curs, però, li està tocant viure la cara amarga de l'esport. Una osteopatia de pubis ha tallat en sec la progressió de la ripolletenca i de retruc ha deixat l'europeu sense representació catalana en el sector femení per primera vegada des del 1998. En les divuit últimes edicions de la competició –el 1998 només van ser les aleshores júniors Rosa Morató i Gemma Masnou– sempre hi havia hagut la participació d'alguna fondista del país. L'idil·li es trencarà demà a Chia, a l'illa de Sardenya, on sí que hi haurà, en canvi, una àmplia presència de corredors en la categoria masculina: Ilias Fifa, Ayad Lamdassem i Adel Mechaal en la prova absoluta; Lahcen Ait Alibou, en la promesa, i Jordi Torrents i Annasse Mahboub, en la júnior.

Lídia Rodríguez tenia cada segon cap de setmana de desembre una cita obligada en l'europeu de cros. Un hàbit que s'ha trencat aquest curs per una causa de força major, que ha anat precedida d'una campanya que s'ha convertit en un autèntic calvari. “Al mes de setembre em van diagnosticar una osteopatia de pubis, però en realitat era una lesió que arrossegava des de l'any anterior i que per diverses negligències no em van saber detectar al seu moment”, es lamenta la corredora. Una lesió als isquiotibials, un edema ossi en dos metacarpians del peu i altres molèsties físiques han marcat l'última temporada de la fondista vallesana per no haver-se tractat l'osteopatia a temps.

Amb aquest panorama, Rodríguez va decidir fer foc nou i iniciar una nova etapa amb un altre entorn atlètic. Va trencar els vincles amb l'entrenador, Carles Castillejo, i amb el club de les cinc últimes temporades (Bilbao Atletismo) per canviar d'aires. “Quan aconseguia bons resultats un percentatge del meu èxit era part del meu entorn, però quan les coses no van bé també tots tenen una part de responsabilitat. En aquells moments no vaig trobar prou suport i vaig decidir trencar amb tot”, subratlla l'atleta establerta a l'Hospitalet de Llobregat. Rodríguez, doble campiona catalana de cros (2014-15), té ara fitxa pel Cornellà Atlètic, tot i que no té cap data fixada per tornar a l'activitat. “Ja m'han advertit que aquestes lesions són de llarga durada i no sé si ja estaré bé d'aquí a tres mesos o d'aquí a sis. De moment només puc fer el·líptica i em dedico més hores a la meva feina d'optometrista”, explica.

Tot i la seva intenció de tornar a competir, Rodríguez ha desconnectat del dia a dia de l'atletisme i no era conscient que en aquesta edició no hi hauria cap catalana en l'europeu de cros. Tampoc té molt clar per què l'especialitat ha perdut pistonada en les últimes temporades. “Sí que havia detectat que en les proves de cros no hi havia ni tanta participació ni ambient com quan jo era més joveneta, en contrast amb el boom de les curses populars”, sentencia.