Lídia Rodríguez (Ripo­llet, 1986) era fixa en les últi­mes con­vo­catòries de la selecció espa­nyola per a l'euro­peu de cros. La cor­re­dora valle­sana no s'havia per­dut cap cita con­ti­nen­tal de camp a través des del 2011. Aquest últim curs, però, li està tocant viure la cara amarga de l'esport. Una oste­o­pa­tia de pubis ha tallat en sec la pro­gressió de la ripo­lle­tenca i de retruc ha dei­xat l'euro­peu sense repre­sen­tació cata­lana en el sec­tor femení per pri­mera vegada des del 1998. En les divuit últi­mes edi­ci­ons de la com­pe­tició –el 1998 només van ser les ales­ho­res júniors Rosa Morató i Gemma Mas­nou– sem­pre hi havia hagut la par­ti­ci­pació d'alguna fon­dista del país. L'idil·li es tren­carà demà a Chia, a l'illa de Sar­de­nya, on sí que hi haurà, en canvi, una àmplia presència de cor­re­dors en la cate­go­ria mas­cu­lina: Ilias Fifa, Ayad Lam­das­sem i Adel Mec­haal en la prova abso­luta; Lah­cen Ait Ali­bou, en la pro­mesa, i Jordi Tor­rents i Annasse Mah­boub, en la júnior.

Lídia Rodríguez tenia cada segon cap de set­mana de desem­bre una cita obli­gada en l'euro­peu de cros. Un hàbit que s'ha tren­cat aquest curs per una causa de força major, que ha anat pre­ce­dida d'una cam­pa­nya que s'ha con­ver­tit en un autèntic cal­vari. “Al mes de setem­bre em van diagnos­ti­car una oste­o­pa­tia de pubis, però en rea­li­tat era una lesió que arros­se­gava des de l'any ante­rior i que per diver­ses negligències no em van saber detec­tar al seu moment”, es lamenta la cor­re­dora. Una lesió als isquio­ti­bi­als, un edema ossi en dos meta­car­pi­ans del peu i altres molèsties físiques han mar­cat l'última tem­po­rada de la fon­dista valle­sana per no haver-se trac­tat l'oste­o­pa­tia a temps.

Amb aquest pano­rama, Rodríguez va deci­dir fer foc nou i ini­ciar una nova etapa amb un altre entorn atlètic. Va tren­car els vin­cles amb l'entre­na­dor, Car­les Cas­ti­llejo, i amb el club de les cinc últi­mes tem­po­ra­des (Bil­bao Atle­tismo) per can­viar d'aires. “Quan acon­se­guia bons resul­tats un per­cen­tatge del meu èxit era part del meu entorn, però quan les coses no van bé també tots tenen una part de res­pon­sa­bi­li­tat. En aquells moments no vaig tro­bar prou suport i vaig deci­dir tren­car amb tot”, subrat­lla l'atleta esta­blerta a l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. Rodríguez, doble cam­pi­ona cata­lana de cros (2014-15), té ara fitxa pel Cor­nellà Atlètic, tot i que no té cap data fixada per tor­nar a l'acti­vi­tat. “Ja m'han adver­tit que aques­tes lesi­ons són de llarga durada i no sé si ja estaré bé d'aquí a tres mesos o d'aquí a sis. De moment només puc fer el·líptica i em dedico més hores a la meva feina d'opto­me­trista”, explica.

Tot i la seva intenció de tor­nar a com­pe­tir, Rodríguez ha des­con­nec­tat del dia a dia de l'atle­tisme i no era cons­ci­ent que en aquesta edició no hi hau­ria cap cata­lana en l'euro­peu de cros. Tam­poc té molt clar per què l'espe­ci­a­li­tat ha per­dut pis­to­nada en les últi­mes tem­po­ra­des. “Sí que havia detec­tat que en les pro­ves de cros no hi havia ni tanta par­ti­ci­pació ni ambi­ent com quan jo era més jove­neta, en con­trast amb el boom de les cur­ses popu­lars”, sen­ten­cia.