No m'ho podia esperar de cap manera, com tot el que m'ha passat aquest any. Ja no m'esperava debutar en l'Asobal, ni tan sols que em seleccionessin per Catalunya. I resulta que faig el gol de la victòria. Realment no m'ho imaginava per res del món i és increïble.

M'ho vaig agafar com un premi i n'estic molt content. A més, en Carlos Viver ens va donar molts minuts a tots. Em vaig sentir molt còmode a la pista. Suposo que hi va contribuir que jugués amb excompanys del Bordils i amb companys d'ara al Bidasoa.

Més que companys, són amics. Va ser una gran satisfacció i un plaer poder tornar a compartir pista amb ells.

Hi ha molt de nivell i potencial. També és cert que Qatar no va ensenyar totes les seves armes, però en els minuts finals tenia jugadors de molt nivell a la pista. Vam poder demostrar que, havent-nos entrenat tan poc, podem estar molt amunt, perquè a Catalunya hi ha molt nivell d'handbol i podríem competir al màxim en les grans competicions.

I tant. En faltaven uns quants que estan jugant al màxim nivell en competicions d'arreu d'Europa i que donarien un plus més.

N'estic molt content. Sóc molt exigent amb mi mateix, sempre em demano una mica més, i crec que encara podria aportar una mica més. És una lliga molt competitiva, amb una exigència molt alta, i hi ha un procés d'adaptació. Però n'estic molt satisfet. Ara m'anirà bé aquest temps de repòs per assumir i consolidar conceptes, i segur que quan torni em trobaré molt més còmode. Però n'estic molt content, d'aquests primers mesos.

Es troba a faltar, és clar, igual que deixar casa teva. Ho haig d'agrair tot a la meva dona, perquè ella ho ha fet possible. Va venir amb mi i vam tenir el nostre fill al País Basc. Si ella no s'hi hagués vist amb cor no hauríem fet res d'això. Lògicament estic lluny de casa i es troba a faltar. I del Bordils, que en puc dir? En aquell club hi jugues en família. L'ambient que hi ha és difícil trobar-lo en cap altre club espanyol.

Depèn molt dels primers partits de cada volta, perquè són contra els rivals directes. En la primera va poder sumar uns punts importants, i ho ha de repetir quan comenci la segona. Però ha demostrat que pot tombar tot un Barça B i lluitar de tu a tu contra equips de la part alta. Sens dubte, el projecte de Bordils és inesgotable i continuarà a plata amb la gran feina que està fent en Pau Campos [l'entrenador].

Ja fa anys que això passa a Bordils. Es van perdre jugadors importants com ara Martí Vila, Jordi Masó, Marc Canyigueral... L'equip es va regenerant amb jugadors joves que pugen del filial i assumeixen responsabilitat. Cada any hi ha jugadors nous que fan una passa endavant. Aquest any, per exemple, és el de Pep Reixach, que ho està fent molt bé i es troba còmode. En Jordi González està a un nivell magnífic a la porteria i la defensa, també. El que té de bo el Bordils és que si no és un és un altre qui fa una passa endavant. S'ha demostrat sempre.

No està a les meves mans. En la meva posició hi ha jugadors de grandíssim nivell que estan competint en les lligues europees. Ara disfruto del moment actual.