“Tot el que em passa aquest any és sorprenent”

No m'ho podia espe­rar de cap manera, com tot el que m'ha pas­sat aquest any. Ja no m'espe­rava debu­tar en l'Aso­bal, ni tan sols que em selec­ci­o­nes­sin per Cata­lu­nya. I resulta que faig el gol de la victòria. Real­ment no m'ho ima­gi­nava per res del món i és increïble.

M'ho vaig aga­far com un premi i n'estic molt con­tent. A més, en Car­los Viver ens va donar molts minuts a tots. Em vaig sen­tir molt còmode a la pista. Suposo que hi va con­tri­buir que jugués amb excom­panys del Bor­dils i amb com­panys d'ara al Bida­soa.

Més que com­panys, són amics. Va ser una gran satis­facció i un plaer poder tor­nar a com­par­tir pista amb ells.

Hi ha molt de nivell i poten­cial. També és cert que Qatar no va ense­nyar totes les seves armes, però en els minuts finals tenia juga­dors de molt nivell a la pista. Vam poder demos­trar que, havent-nos entre­nat tan poc, podem estar molt amunt, perquè a Cata­lu­nya hi ha molt nivell d'hand­bol i podríem com­pe­tir al màxim en les grans com­pe­ti­ci­ons.

I tant. En fal­ta­ven uns quants que estan jugant al màxim nivell en com­pe­ti­ci­ons d'arreu d'Europa i que dona­rien un plus més.

N'estic molt con­tent. Sóc molt exi­gent amb mi mateix, sem­pre em demano una mica més, i crec que encara podria apor­tar una mica més. És una lliga molt com­pe­ti­tiva, amb una exigència molt alta, i hi ha un procés d'adap­tació. Però n'estic molt satis­fet. Ara m'anirà bé aquest temps de repòs per assu­mir i con­so­li­dar con­cep­tes, i segur que quan torni em tro­baré molt més còmode. Però n'estic molt con­tent, d'aquests pri­mers mesos.

Es troba a fal­tar, és clar, igual que dei­xar casa teva. Ho haig d'agrair tot a la meva dona, perquè ella ho ha fet pos­si­ble. Va venir amb mi i vam tenir el nos­tre fill al País Basc. Si ella no s'hi hagués vist amb cor no hauríem fet res d'això. Lògica­ment estic lluny de casa i es troba a fal­tar. I del Bor­dils, que en puc dir? En aquell club hi jugues en família. L'ambi­ent que hi ha és difícil tro­bar-lo en cap altre club espa­nyol.

Depèn molt dels pri­mers par­tits de cada volta, perquè són con­tra els rivals direc­tes. En la pri­mera va poder sumar uns punts impor­tants, i ho ha de repe­tir quan comenci la segona. Però ha demos­trat que pot tom­bar tot un Barça B i llui­tar de tu a tu con­tra equips de la part alta. Sens dubte, el pro­jecte de Bor­dils és ines­go­ta­ble i con­ti­nuarà a plata amb la gran feina que està fent en Pau Cam­pos [l'entre­na­dor].

Ja fa anys que això passa a Bor­dils. Es van per­dre juga­dors impor­tants com ara Martí Vila, Jordi Masó, Marc Canyi­gue­ral... L'equip es va rege­ne­rant amb juga­dors joves que pugen del filial i assu­mei­xen res­pon­sa­bi­li­tat. Cada any hi ha juga­dors nous que fan una passa enda­vant. Aquest any, per exem­ple, és el de Pep Rei­xach, que ho està fent molt bé i es troba còmode. En Jordi González està a un nivell magnífic a la por­te­ria i la defensa, també. El que té de bo el Bor­dils és que si no és un és un altre qui fa una passa enda­vant. S'ha demos­trat sem­pre.

No està a les meves mans. En la meva posició hi ha juga­dors de grandíssim nivell que estan com­pe­tint en les lli­gues euro­pees. Ara dis­fruto del moment actual.