Reneix el somni olímpic
L'elecció d'un nou president i un comitè executiu de consens converteix el comitè en una nova estructura d'estat
L'ajornament dels Jocs del Mediterrani confirma la deixadesa de l'Estat respecte a Catalunya
L'esport a Catalunya, un any més, no va ser aliè al procés polític que vivia el país. Així, el 14 de novembre, el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva, va convocar per primer cop en cinc anys l'assemblea del Comitè Olímpic Català (COC), que el 14 de desembre va escollir un nou president. El mateix Esteva va liderar una candidatura de consens entre la UFEC, la Plataforma Pro Seleccions i la secretaria general de l'Esport. Com a vicepresident va ser escollit Xavier Vinyals, president de la Plataforma, i en el nou comitè executiu hi ha representants de les federacions de patinatge, d'entitats excursionistes, de bàsquet, de voleibol, de persones amb discapacitat intel·lectual i de corfbol. El programa de la nova junta del COC manté com a principal objectiu ser reconegut pel Comitè Olímpic Internacional.
El COC va néixer el 1989 per demanar un comitè propi abans dels Jocs Olímpics de Barcelona i va demanar l'ingrés oficial al COI el març del 1991, una petició que no es va arribar a tenir en compte mai sota la presidència de Joan Antoni Samaranch. L'entitat va ser desactivada més endavant per una sentència del Tribunal Suprem que va donar la raó al Comitè Olímpic Espanyol (COE) en el conflicte judicial que mantenien les dues entitats per l'ús del terme olímpic en el territori estatal.
El predecessor d'Esteva al COC i a la UFEC, l'històric dirigent David Moner, va morir el 7 d'abril amb 83 anys. Va ser president de la UFEC durant disset anys, i també president de les federacions catalanes de rem i natació, vicepresident de les federacions espanyoles de rem i natació i fundador de la Federació Espanyola d'Esquí Nàutic. També va ser un home clau perquè Banyoles fos la seu de les proves de rem dels Jocs de Barcelona. A la UFEC va encetar una revolució, perquè quan hi va arribar, el 1996, el pressupost de l'entitat era de 120.000 euros, i quan la va deixar, el 2014, de 30 milions.
El nou COC, considerat pel govern una estructura d'estat, haurà d'estar preparat per al seu reconeixement quan Catalunya aconsegueixi l'estatus d'estat sobirà i pretén el 2017 agrupar encara més de les 49 federacions que en formen part de les gairebé 70 que hi ha a Catalunya. El programa de la nova junta també estableix l'elaboració d'un programa de compliment normatiu que reguli la seva activitat, uns nous estatuts per adequar el COC a la Carta Olímpica i al Codi Civil de Catalunya i un pla d'accions a desenvolupar. El president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, ja va manifestar la seva oposició al COC recordant que només hi pot haver “un comitè per estat”.
Si la recuperació del COC va ser la notícia més positiva de l'any a Catalunya, la més negativa va ser l'inesperat i xocant ajornament dels Jocs del Mediterrani de Tarragona, que s'havien de fer l'estiu del 2017, per al 2018. Tant l'Ajuntament de Tarragona com el COE –responsable últim dels Jocs– van acusar el govern espanyol d'incomplir els seus compromisos financers. Van faltar, segons ells, uns dotze milions d'euros per completar la piscina i el pressupost operatiu de la competició.