Futbol sala
El duel pel gol, en família
Futbol sala. Dani Salgado i Adolfo, amics per sobre de qualsevol color i indumentària, arriben al derbi català empatats al capdavant de la classificació de màxims golejadors amb 14 dianes
Les llums del Jacint Verdaguer eren tènues quan Adolfo va entrar al pavelló que tantes vegades ha celebrat els seus gols. Amb un somriure d'orella a orella va divisar a la distància el seu amic Dani Salgado, que li ha fet de pare des que va fer el salt al primer equip del Marfil amb 16 anys. L'esperava per fer una sessió de fotos amb els mitjans de comunicació. Abans, però, va fer una moixaina al fill del pivot colomenc, que ja comença a xutar la pilota sobre el parquet del pavelló. “Tinc una estima molt gran a la família del Dani, a la seva dona, als seus fills...”, reconeix Adolfo.
El nou astre del Barça ha crescut a Santa Coloma i aquest estiu va decidir fer el salt a un dels tres grans equips de la lliga. “M'encantaria que seguís aquí amb mi però m'omple d'orgull veure'l triomfar. Sigui on sigui”, reconeix Salgado, que assegura que troba a faltar el seu amic dins el vestidor. “Seguim mantenint el contacte, obviament. Però trobo a faltar el cafè abans de l'entrenament, tenir-lo al costat al vestidor... Ens enteníem molt a la pista”, afegeix amb tendresa el referent atacant del Catgas.
De Salgado, Adolfo voldria la tranquil·litat i la definició. “És el millor de la lliga en aquest aspecte. Passen els anys i ell sempre es manté”, diu. “L'Adolfo és com tots voldríem ser. Ataca, defensa, és ràpid, té gol i és molt competitiu”, comenta Salgado del seu amic. “És més jove que jo però és una de les persones de qui més he après. Això diu molt d'ell. És un professional de cap a peus”, hi afegeix el pivot colomenc.
En el derbi de dissabte, però, tot seran hostilitats encara que el fill pròdig torni al Jacint Verdaguer. “Serà una situació estranya. Durant molts anys he vestit la samarreta de l'equip local i dissabte hi aniré amb la samarreta del Barça”, assegura Adolfo. “Som dos jugadors de caràcter i quan l'àrbitre xiuli cadascú defensarà els seus interessos”, analitza Salgado, que considera que el Barça ha perdut jugadors de molta experiència, com ara Saad o Wilde per guanyar joves amb molta fam de títols.
14 dianes en 13 partits
El derbi de dissabte enfrontarà dos equips en construcció que, en aquest inici, s'han basat en Adolfo i Dani Salgado. Amb 14 gols, els dos jugadors han estat peces essencials per entendre el bon moment dels seus respectius equips. “Crec que l'Adolfo és el fitxatge que millor s'ha adaptat a la disciplina del Barça”, considera Salgado, que admet que no li ha sorprès que el nou referent blaugrana hagi començat tan bé. “Serà un referent, un líder d'aquest Barça”, hi afegeix.
Passi el que passi, marqui qui marqui, el duel pel gol de dissabte quedarà en família. L'estima entre Dani Salgado i Adolfo va més enllà dels colors i les indumentàries.
Dues alegries que mai oblidaran
“No he vist una actuació igual com la d'aquell dia”, recorda Adolfo. Parla de la darrera victòria de l'equip colomenc al Palau Blaugrana –temporada 2013/14– en què el seu amic Dani Salgado va marcar quatre gols al Barça. Tots d'una factura magnífica i que van deixar meravellats tots els que van veure el partit. “A mi se'm queia la bava a la pista. Va ser molt bèstia”, diu l'actual jugador del Barça. Per Salgado, el moment irrepetible del seu amic Adolfo amb la samarreta del Marfil va ser el 2012. L'aleshores perla del conjunt colomenc va certificar el triomf del Marfil i la primera copa de Catalunya de l'entitat amb un gol. “Era la nostra primera copa Catalunya i va ser molt especial”, reconeix Salgado, que es va abraçar amb Adolfo per celebrar l'últim gol.