Impli­cats

“Interessa que, com més gent hi hagi impli­cada en la lluita, millor. Perquè hi ha més pos­si­bi­li­tats i, després, que ningú ens eti­queti com un equip que ja és a baix: no ens va bé, ni a nosal­tres matei­xos per la con­fiança ni pels arbi­trat­ges”, argu­men­tava Pau Cam­pos sobre la neces­si­tat d'impli­car el màxim nom­bre d'equips en la lluita per no bai­xar. Amb Tolosa i Gijón quasi sen­ten­ci­ats, queda una altra plaça de des­cens per adju­di­car, i el Cova­donga rep la set­mana que ve el Teu­cro i el Zamora després –el Bor­dils visi­tarà el BMC diu­menge que ve i rebrà després el Tolosa–. És clar que els blanc-i-verds ja van tas­tar l'estil del Cova­donga, lide­rat per Jorge Martínez a la por­te­ria i Car­los Pren­des en atac, al setem­bre (31-27): “És difícil jugar con­tra aquest equip, és veterà i juga lent, amb con­tacte, i fa un hand­bol poc vistós però molt reso­lu­tiu. Saben què tenen i qui­nes són les seves armes, com en Car­los Pren­des, que va ser inter­na­ci­o­nal amb Espa­nya i que dese­qui­li­bra per força, alçada i pes. I els seus acom­pa­nyants ho saben molt bé i saben ges­ti­o­nar-ho”, recor­dava l'entre­na­dor del Bor­dils i demà selec­ci­o­na­dor naci­o­nal català a Gra­no­llers, que té els seus lesi­o­nats amb la llum al final del túnel a la vista però encara no a la seva dis­po­sició, avui.

Bull?

“No caure en el seu joc lent, de mol­tes fal­tes, i que no mar­quin el ritme sinó manar nosal­tres, que juguem a casa. Impo­sar un ritme viu i que es noti que tenim molta més neces­si­tat que ells” és el full de ruta del Bor­dils per acon­se­guir els dos punts avui. Recor­dant el de les grans oca­si­ons, el que fa que el Blanc i Verd entri en ebu­llició? “La teo­ria la tenim tots: treure un altre cop el ritme alt, el con­tra­a­tac, els par­tits bojos de des­con­trol pro­vo­cat que ens per­meti jugar com abans... El pro­blema és l'ansi­e­tat, que et porta a pre­ci­pi­tar-te. Hem de ser vete­rans sense ser-ho. I aquest és un par­tit com­pli­cat, per la qua­li­tat del rival i per nosal­tres matei­xos: saber que no és cap final ni ens juguem la sal­vació a un sol par­tit. Que esta­ria molt bé gua­nyar, però que a les deu de la nit no acaba res, tant si gua­nyem com si per­dem” va res­pon­dre el tècnic.