L'ànsia

“L'hem preparat tota la setmana per intentar que les coses surtin i, sobretot, que l'ansietat no ens superi, com dissabte passat. L'ansietat i l'obligació de guanyar, que ens va fer jugar molt malament dissabte. Que els afecti a ells, que potser tenen un percentatge més alt de guanyar pel fet de jugar a casa, estar al davant en la classificació o perquè només han aconseguit un punt els darrers quatre partits.” És l'argument de l'entrenador blanc-i-verd per al duel d'avui, amb un escenari idèntic al de dissabte passat a Bordils contra el Covadonga (18-25): un rival amb dos punts més, que, en cas de derrota, veu com el Bordils l'iguala en la classificació. Avui, a més i a diferència de fa una setmana contra els asturians, els punts valen doble perquè el vencedor s'endú també el goal average particular per l'empat a 27 del mes de setembre en el primer partit de lliga com a local per al Bordils. “La clau del partit: qui controli més l'ansietat i qui millor defensi i pugui córrer al contraatac perquè quan tens el marcador a favor és més fàcil jugar i controlar els nervis”, va sentenciar Pau Campos, conscient que la gestió de les emocions col·lectives també cotitza a l'alça, en partits d'aquesta transcendència. “El clima que s'havia creat al voltant del partit, per l'obligació de guanyar sí o sí perquè era el primer partit després de Nadal i dels més importants, el que obria una sèrie de partits que s'havien de guanyar, no es podia fallar. Durant quinze dies o tres setmanes es va anar repetint aquest mantra i la gent als entrenaments, pel carrer, deia que el dia 14 no podíem fallar, i com més ho repeteixes... A vegades passa”, afirmava l'entrenador, que espera que el BMC es trobi en una situació similar avui al Francisco Fernández Ochoa: “Per a ells també és un caixa o faixa. Si ens guanyen ens deixen a quatre punts, amb els dos partits nostres ja jugats i amb distància respecte al descens. És l'objectiu que també tenim nosaltres. Si guanyem els atrapem i els superem en el goal average i per això els avançaríem en la classificació.”

L'avís

18-12 en el minut 5 de la segona meitat i 19-13 en el 7. Són les màximes diferències del Bordils, mitjançant Pep Reixach i Jairo Montes el 18 de setembre –també un diumenge al migdia– en el seu primer partit a casa aquest curs a plata. “Guanyàvem de sis a vint minuts del final. Tothom tenia ganes de tancar el partit i, de cop a deu minuts, t'empaten”, recordava el tècnic sobre el precedent del Bordils contra el BMC. “Ens van canviar la defensa i se'ns va entravessar. És un equip ràpid, intens i no abaixa mai els braços, com ens van demostrar a Bordils. I, com a mínim, haurem d'igualar això”, assegurava sobre el partit disputat a les acaballes de l'estiu passat i la lliçó que els ha de servir avui. “Hem d'estar bé en defensa per poder córrer al contraatac. És la nostra arma i ens permet jugar”, va sentenciar l'entrenador, que sobre el Carabanchel –“un equip molt jove i intens que corre molt i ens posarà les coses difícils”– destacava Juan Muñoz: “És el central titular de la selecció espanyola júnior, un fora de sèrie.”