municipal
esportts
Barcelona no tanca la porta als Jocs d'hivern en el futur
Olimpisme. La comissió d'estudi de la candidatura olímpica dels Jocs Barcelona-Pirineus ha descartat presentar-se per a la cita del 2026, però treballarà per bastir un consens més endavant
Barcelona congela, però no enterra, la candidatura pels Jocs Olímpics d'hivern. La ciutat no concorrerà a la cita del 2026 per motius temporals i de consens, però manté la voluntat de treballar-hi per presentar-s'hi més endavant d'acord amb les noves directrius del Comitè Olímpic Internacional (COI).
Aquestes són les conclusions principals que ahir va presentar la comissió no permanent del consell municipal d'estudi de la candidatura olímpica i paralímpica dels Jocs d'hivern de Barcelona-Pirineus, integrada per representants de l'Ajuntament de Barcelona de BComú, el PSC, ERC, el grup municipal Demòcrata i C's –és a dir, tots els grups polítics amb l'excepció de la CUP-Capgirem i el PP–, que es va crear el juliol del 2015 a petició dels socialistes, els republicans i els aleshores convergents, després que el primer tinent d'alcalde i portaveu del govern municipal d'Ada Colau, Gerardo Pisarello, anunciés que l'Ajuntament renunciava a presentar la candidatura Barcelona-Pirineus pels Jocs d'hivern del 2026. La comissió s'ha centrat a analitzar l'impacte de l'esdeveniment esportiu des de diferents vessants i els eixos de les set sessions que s'han celebrat fins a l'octubre del 2016 han girat a l'entorn de la presentació del projecte olímpic Barcelona-Pirineus, la implantació territorial i el desenvolupament territorial, la promoció esportiva, l'impacte econòmic, l'ambiental i el social, i la imatge internacional de Barcelona i dels Pirineus i dels grans esdeveniments generadors de llegat.
El president de la comissió, el socialista Jaume Collboni, va resumir en sintonia amb els altres grups de treball que “si Barcelona presenta una candidatura ha de ser guanyadora i es necessita consens polític i social”.
La comissió també va acordar mantenir l'actual pla de promoció dels esports d'hivern en cooperació amb el pla estratègic que impulsa la Generalitat de Catalunya i dotar d'infraestructures esportives necessàries la ciutat, a més de col·laborar en les accions de potenciació dels esports d'hivern que la federació catalana d'esports d'hivern organitzi. Finalment, es va deixar clar que Barcelona no es desentén del territori i que, assumint la seva capitalitat del país, manté el compromís en el desenvolupament global dels municipis del Pirineu.
Ara Barcelona té un marge de sis anys per lligar tots els caps, inclosa la consulta ciutadana que alguns grups defensen, i aspirar als Jocs del 2030 seguint les noves directrius del COI, més en sintonia amb el context actual.
LES REACCIONS
La Generalitat pren el testimoni i liderarà el projecte
En una de les cinc conclusions finals de la comissió es veia la necessitat que la Generalitat liderés una nova comissió de treball que reunís l'Ajuntament de Barcelona, els ajuntaments dels Pirineus, les diputacions i les federacions esportives, i la secretaria general de l'Esport no va tardar a reaccionar a través del màxim responsable, Gerard Figueras: “Entomem el testimoni que ens ve des de l'Ajuntament de Barcelona, i el govern agafa el lideratge amb entusiasme”, i hi va afegir que “és un projecte que permetrà vertebrar el país i acostarà el Pirineu a tot el territori”. Figueras també va dir que “ara mateix el més important no és la data sinó teixir una estratègia de país que esdevingui madura per aspirar a presentar una candidatura més endavant”. La secretaria crearà un grup de treball aviat.