Rugbi

Rugbi

El partit interminable

Mai en la història del torneig cap equip havia atacat durant 20 minuts en el temps afegit fins a aconseguir una marca decisiva

Els exjugadors de la USAP Damien Chouly, que va fer l'empat 18-18, i Lopez, que va anotar el 20-18, van ser els protagonistes de la gesta

França ja té el seu particular Sergi Roberto. L'exjugador de la USAP Damien Chouly, un tercera línia que ha viscut mil i una batalles, va ser el gran heroi a l'Stade de France, a París, del partit més llarg de la història del Sis Nacions de rugbi. No hi havia res més en joc que l'honor, ja que cap dels dos equips podia guanyar el campionat, però els 20 minuts d'afegit van ser d'una intensitat memorable. A diferència del futbol, en el rugbi el partit no s'acaba fins que l'equip que té l'última possessió no perd la pilota, comet una falta o l'equip rival allunya el perill amb una puntada de peu o una recuperació. El matx es va allargar fins al minut 100, just quan un altre exjugador de la USAP, Camile Lopez, va anotar la transformació que donava el triomf al XV del gall (20-18).

El seleccionador francès, el veterà occità Guy Novès, conegut com el Gitano, ho tenia clar al final del partit. “Ja sóc molt gran, però mai de la vida havia vist una cosa així.” El duel ja és oficialment el més llarg de la història. El gal·lès Samson Lee, a més, és l'únic jugador del Sis Nacions que ha estat exclòs en el temps afegit i que ha tingut temps encara per tornar al terreny de joc, tot i que ni això va servir als gal·lesos per defensar els cinc punts d'avantatge (13-18). Lògicament, la marca de Chouly (minut 99 i 55 segons) és la més tardana també de tota la història.

Aquests últims 20 minuts –com els set últims del Barça contra el PSG– s'han de revisar en vídeo. Acusacions de faltes a França, la groga a Samson, un canvi desesperat des de la banqueta gal·lesa, alguns cops de càstig controvertits a favor dels francesos –tots van ser jugats a la mà i a la desesperada–, melés brutals a un centímetre de la línia de marca, protestes constants, imatges dels dos entrenadors amb les mans al cap i l'afició francesa empenyent els seus cap a una gesta que alleugés el mal joc i els pitjors resultats del seu equip els últims anys. De fet, França no havia guanyat Gal·les en les últimes sis temporades.

L'assaig de Chouly pot marcar un petit abans i després en l'equip francès, en què joves jugadors estan demanant pas descaradament. En aquest sentit, els últims vint minuts d'Antoine Dupont (20 anys, Castres) són també per emmarcar. Des del mig de melé i amb una pressió tremenda, totes les decisions que va prendre van ser correctes i va fer avançar l'equip inexorablement cap a la marca definitiva com si fos tot un veterà. De fet, per donar suport als jugadors francesos, la federació del país ha decidit que a partir d'ara només els jugadors nascuts a França podran ser internacionals renunciant als nacionalitzats que permet la normativa de la IRB, la majoria provinents de Nova Zelanda i Austràlia.

Progressió adequada.
L'arribada de Novès, l'entrenador més prestigiós del país (4 copes d'Europa i 12 campionats francesos) a la selecció francesa havia de combatre el pessimisme crònic que té l'afició respecte a un equip incapaç de revalidar els seus grans anys del ‘rugbi xampany”. El seu primer Sis Nacions gairebé dilapida tot el seu prestigi, ja que Itàlia va estar a punt de guanyar per primer cop a París (23-21). Un any després, i amb molts canvis l'equip, encara no brilla, però competeix.
99:55
Minut.
És el temps que marcava el cronòmetre quan Chouly va aconseguir creuar la línia de marca amb penes i treballs.