El dia

“Una barreja d'emocions, estarà molt bé”, va dir sobre el partit d'avui. “I tot el que acompanya el partit... Per a mi serà un partit especial, diferent. Per a mi, i per als jugadors suposo que també. Mirarem que sigui una festa i que es pugui recordar durant força temps.” Un escenari en el qual ja es va viure un assaig dissabte passat amb el 27-26 en el darrer segon: “Guanyes i acabes bé; a més, era contra el segon i ells s'hi jugaven coses, i no és que vinguessin a passejar-se. I fent un bon partit. Per mi, a l'altura de quan vam guanyar el Barça o el Bidasoa. El situo en aquesta altura i, per a mi, aquell final èpic ja va ser l'homenatge dels jugadors, que me'l van fer la setmana passada. Una satisfacció absoluta, guanyar aquell partit. I si volen guanyar aquest... [riu].” “Uf, poca cosa podré dir. És el dia i és veritat que hi haurà partits de copa, tot i que per sorteig pot ser que no te'n toqui cap a casa. Però el partit important és aquest, com hem fet sempre amb el comiat de Masmi, el comiat de Martí Vila o el de Jordi Masó. Gent que s'ha retirat i se l'ha reconegut en el darrer partit a plata”, va dir Pau Campos, que avui serà el focus d'atenció.

Més de mitja vida

“Vaig arribar als catorze anys de jugador, i l'any 2000 el cadet va ser el primer equip que vaig entrenar”, recordava ahir Pau Campos, que als 40 emprendrà l'aventura professional a Romania després d'haver estat en el juvenil del FC Barcelona en l'etapa de tècnic. “És la meva educació o la meva segona casa”, sintetitzava sobre l'etapa que tanca al Blanc i Verd. I hi aprofundia: “Bé, esportivament és casa meva i tot el que em passi en l'esport està vinculat a Bordils, de manera directa o indirecta. Hi he estat molts anys i molt a gust, amb diferents jugadors. He perdut el compte de la gent que he arribat a entrenar: gent que ja no hi és, gent que juga i gent que ara són entrenadors, i és una cosa de la qual em sento molt orgullós. Hi hauria perfils de tot tipus. Són divuit anys entrenant; cada temporada te'n vas a 120, 130 o 140 entrenaments, amb els desplaçaments, les emocions dels partits... Són moltes vivències i impossibles de resumir en un sol partit.”