L’idil·li de Rafa Nadal amb la terra batuda s’eternitza. Des que va irrompre en el circuit professional el 2001, el balear només ha perdut 35 partits sobre la seva superfície predilecta i n’ha guanyat 389. O sigui, un percentatge d’èxit superior al 91%, que aviat és dit, amb el qual lidera la classificació de tota la història, segons les dades de l’ATP. Nadal ha obtingut des que es va estrenar a Sopot (Polònia) el 2004 un total de 53 títols, més que ningú, en les 62 finals que ha afrontat, un altre percentatge de fiabilitat brutal. En onze dels últims tretze anys, ha guanyat almenys dos títols en argila. La seva millor ratxa va ser de 81 triomfs entre el 8 d’abril del 2005 i el 20 de maig del 2007. El mític Björn Borg, que va guanyar sis vegades a París, té clar que “és el millor sobre terra de tots els temps.”

Tot plegat li ha permès guanyar deu vegades a Roland Garros en deu finals i convertir-se en el primer tennista masculí que arriba a la xifra en un torneig de Grand Slam. El seu balanç a París és de 79 victòries i dues derrotes: en els vuitens del 2009 contra el suec Robin Soderling i en els quarts del 2015 contra el serbi Novak Djokovic. També llueix deu corones a Montecarlo i a Barcelona i és l’únic que ha arribat a la xifra en qualsevol torneig ATP. Aquest curs també ha excel·lit i acumula 24 triomfs i només una derrota, a Roma contra l’austríac Dominic Thiem. Tot i això, hi ha tres jugadors –l’argentí Guillermo Vilas, el català Manel Orantes i l’austríac Thomas Muster– que el superen en l’històric de nombre de victòries total. Vilas n’és el més prolífic i en va assaborir 659, tot i que el seu índex és el quart millor perquè també va encaixar 162 derrotes.