esports
procés sobiranista
L’esport català també fa seu el referèndum
Política esportiva. La UFEC s’avé, fins i tot, a cedir instal·lacions com a locals electorals si el govern ho demana, i la Secretaria General demana al sector que es mobilitzi per fer un “nou país”
L’esport català no es mantindrà al marge del referèndum que ha convocat el govern per a l’1 d’octubre i que podria desembocar en la futura independència de Catalunya. De la qüestió, gens còmoda per la prohibició segura del govern espanyol, n’ha parlat fins i tot el consell directiu de la UFEC, segons confirma el seu president, Gerard Esteva. “Els nostres estatuts ens vinculen al govern del país, i històricament sempre hem estat al costat del dret a decidir. Cada entitat tindrà la seva opinió, però la nostra és que hem d’incentivar la participació perquè volem que la votació sigui un èxit. La UFEC es posa a disposició del govern per al que calgui, fins i tot per si ha de cedir instal·lacions pròpies per al dia de la votació.
El secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, assenyala que “com qualsevol altre sector” el de l’esport també s’ha de mobilitzar. “Nosaltres no podem ser estrictament neutrals en aquesta ocasió perquè sabem que necessitem un nou país per tenir més eines per desenvolupar els nostres projectes.”
Esteva, a banda de president de la UFEC, també parla com a president del Comitè Olímpic Català (COC), i en aquest sentit ho fa amb més vehemència. “Des de la UFEC el nostre activisme se centra a incentivar el vot, però des del COC demanem un sí rotund. Si guanya la independència, el dia 2 d’octubre estem preparats per prémer el botó del reconeixement internacional de l’esport català. Hem informat els 211 comitès olímpics del món i les federacions internacionals que així ho farem.”
Com és lògic també demanarà el sí durant la campanya la Plataforma Pro Seleccions. El seu president, Xavier Vinyals, a més, avisa sobre les conseqüències futures d’un resultat o un altre: “Al mateix temps que puc garantir que si guanya el sí i som independents tots els grans esports i també els petits seran reconeguts internacionalment també puc garantir que si no ho som només algunes petites federacions obtindran el reconeixement.”
Vinyals també pronostica que en cas d’independència el salt que faria l’esport català seria molt més revolucionari que el dels Jocs del 1992: “Això no és una opinió, hi ha dades que així ho assenyalen, des del reconeixement del COC fins a la presència dels nostres dirigents en les federacions internacionals.”
Respecte a la posició que prendrà el govern espanyol, sobretot en l’àmbit judicial, Gerard Figueras té clar com actuar: “No tenim por a les represàlies, defensem un dret democràtic i ho farem amb totes les garanties.” El secretari general admet que en les relacions amb les institucions de l’àmbit estatal aquest tema el deixen “de costat”. Esteva va més enllà i nota que és una qüestió “que no els fa gens de gràcia”, encara que la relació entre institucions no se’n vegi directament afectada. De moment.
PROTAGONISTES
Defensen Guardiola i el seu discurs
Figueras, Esteva i Vinyals consideren que el polèmic discurs que va fer Guardiola defensant el dret a decidir i acusant l’Estat espanyol d’“autoritari” va ser correcte i acurat a la situació política actual. També critiquen el linxament posterior de què va ser víctima l’actual entrenador del Manchester City. “Guardiola transcendeix l’esport, és una figura internacional”, recorda el secretari general de l’Esport, que troba “fora de lloc” tot el que es va dir d’ell. Esteva, per la seva banda, recorda unes declaracions similars de Del Bosque, que no van provocar cap escàndol, mentre que Vinyals posa d’exemple la seva pròpia experiència com a cònsol de Letònia –el govern espanyol li va retirar l’autorització consular– per demostrar que, efectivament, l’estat espanyol és “autoritari”, que és l’expressió que va citar Guardiola que més va encendre els ànims en els mitjans unionistes.