NATÀLIA VIA-DUFRESNE
SUBCAMPIONA OLÍMPICA DE LA CLASSE EUROPA DE VELA
“Amb els anys ho vaig valorar més”
Amb només dinou anys va donar la sorpresa i va guanyar una medalla de plata que va ser l’inici d’una llarga carrera d’èxits que la van portar a guanyar-ne una altra dotze anys després
Va disputar quatre Jocs Olímpics i les dificultats dels altres tres li van fer veure la importància del que havia fet a Barcelona
Vam guanyar un europeu en 470 que a mi em va fer una il·lusió enorme, però ningú se’n va assabentar
Vaig tenir la gran oportunitat de competir en uns Jocs Olímpics a casa meva, a Barcelona. Va ser perfecte
El darrer dia de regates era el que estava més nerviosa, tot i saber que tenia bastant assegurat el segon lloc
Va ser una de les sorpreses positives de Barcelona 92 amb la seva medalla de plata en la classe Europa, per la seva edat –només 19 anys (10 de juny de 1973)– i perquè no estava entre el grup de candidates a pujar al podi. El seu èxit olímpic a casa va ser l’inici d’una llarga i fructífera carrera com a regatista que la va portar a competir en quatre Jocs Olímpics i a guanyar una altra medalla de plata, en els Jocs d’Atenes 2004, aquest cop en la classe 470 amb Sandra Azón. També ha pujat al podi en diversos mundials i europeus, i en els darrers anys ha estat competint en creuers.
Quan li parlen de Barcelona 92, què es el primer que li ve al cap?
El que més recordo és l’entrada a l’estadi olímpic i tot el que va suposar per a la ciutat. Tot el canvi que va generar per a Barcelona i alhora l’ambient més impactant en què he estat, sobretot a l’estadi olímpic.
Els Jocs de Barcelona i la medalla de plata tenen un espai especial en la seva memòria i el seu cor?
Sí, la veritat és que sí. Tot i que jo era molt joveneta, acabava de fer 19 anys, i no era gaire conscient del que estava succeint i del que significava tot allò. Uns Jocs Olímpics, i a sobre a casa! Va ser una fita molt important tant per a l’esport com, sobretot, per a la meva carrera. Vaig tenir l’oportunitat de competir en uns Jocs Olímpics a casa meva. Va ser perfecte.
Va participar en tres Jocs Olímpics més i va guanyar una altra medalla de plata, a Atenes 2004. Va ser diferent?
Va ser diferent, perquè jo ja havia preparat dos Jocs Olímpics i hi arribava havent guanyat una medalla de plata i els mitjans m’estaven més a sobre. Tenia l’atenció mediàtica perquè havia fet resultats i semblava que per això ja havia de guanyar una altra medalla. Gestionar aquesta pressió va ser un afegit que a Barcelona no vaig tenir perquè no era coneguda. A Atenes va ser més complicat, i a part, ja era més conscient del que significaven uns Jocs i de la preparació que requerien, estava molt més professionalitzada i hi va haver molts més nervis.
A Barcelona tenia alguna pressió per fer un bon resultat?
Soc molt competitiva i si hi anava era per guanyar. Sempre que surto en una competició intento fer el millor resultat possible. El que passa és que els mitjans no estaven tan pendents de mi perquè a l’equip de vela hi havia regatistes que eren molt més coneguts. De fet, hi havia qui ara és el rei, el príncep Felip llavors, i ell acaparava molt l’atenció. Jo era allà, però no era mediàtica en aquell moment.
Sent tan jove, com ho va fer per classificar-se per als Jocs?
La classe Europa femenina no era olímpica, i quan van decidir que els Jocs serien a Barcelona van dir que inclourien dues classes més per a noies i una va ser l’Europa. Jo hi navegava, i més gent, però jo era de les més joves. L’equip el vam començar tres noies, després dues, totes més grans i experimentades que jo i les vaig haver de guanyar.
Un cop en competició va sorprendre tothom i des de l’inici va estar lluitant per les medalles?
Sí, sí, sí. Em sentia còmoda navegant a Barcelona perquè ens havíem entrenat molt de temps aquí. També havia navegat de petita al Masnou, i la costa catalana, més o menys, me la coneixia. I després vam ser dels primers que ens vam poder començar a entrenar al port de Barcelona i tot això em va donar confiança per conèixer el camp de regates.
En quin moment va pensar que la medalla ja no se li escaparia?
El penúltim dia. El darrer dia jo sabia que l’or era difícil d’aconseguir i que ho tenia molt bé per mantenir el segon lloc. Vaig intentar sortir tranquil·la, tot i que aquell dia era el que estava més nerviosa, malgrat saber que tenia bastant assegurat el segon lloc i la plata.
Les dues medalla de plata les té guardades en algun lloc especial?
Les tinc emmarcades. La meva mare és artista i fa litografies. Les vam col·locar en un marc i amb una litografia del mar, i les tinc a casa.
Entre regates tenien alguna distracció o total concentració?
La vela és un esport que t’absorbeix molt de temps. Com que depenem molt del vent sabem a quina hora comencem, però no a quina hora acabem. Si no fa vent, ens hem d’esperar el que faci falta i mai saps quan acabaràs. La sort que teníem és que vivíem al costat del port, i això era un luxe. Normalment estan lluny i has d’agafar transport per arribar-hi. Però en aquest cas, hi anàvem amb bicicleta o caminant. Quan arribaves de tot el dia al sol i d’estar allà a la marina el que volies era anar a l’apartament a descansar una estona i menjar, i l’endemà, el mateix. Jo les festes i totes aquestes coses no les he viscut.
Té algun record especial d’algun esportista famós?
No tenia gaire coneixement dels esportistes, però veure els jugadors de bàsquet em va impactar. Els espanyols vivien al nostre edifici. I per mi era impactant veure gent que veus per la tele a l’escala i al replà. I també els jugadors de l’NBA, que estaven per allà. Passaven amb molta gent al voltant, i era difícil apropar-s’hi.
Guanyar la plata a Barcelona la va situar en un núvol o sempre va tocar de peus a terra?
No, no em va canviar la vida, la veritat. La gent es va quedar amb el meu cognom, que és una mica estrany. Vaig continuar amb la meva vida i la gent no em reconeixia pel carrer. Una vegada al metro sí, però ja està.
Va trigar molt a adonar-se del que realment havia fet?
Sí, potser al caps d’uns anys. Al cap de quatre anys vaig tornar a anar als Jocs, i ja va ser més difícil, i a partir d’allà va ser quan ho vaig notar. Quan disputava els Jocs del 92 quan els preparava, era com que estava molt pendent de l’objectiu i ja està. I després tot van ser celebracions, però per mi era com una regata més. Al cap de quatre anys vaig tornar a preparar els Jocs i sí que vaig començar a valorar que era més difícil poder-hi accedir. Per als següents, els d’Atlanta, em vaig preparar, però no m’hi vaig classificar.
Hi va tornar tres cops més i va guanyar una altra plata?
Vaig canviar de vaixell, el 470, i en comptes de competir sola ho feia amb la Sandra Azón. Vam anar a Sidney i vam quedar sisenes, que va estar bé, però, ens va faltar experiència. Entre els estudis i la feina no ens hi podíem dedicar el cent per cent. Va ser quan vam decidir que havíem de buscar un patrocinador per preparar els Jocs d’Atenes.
Va tenir una llarga carrera d’èxits. Es poden comparar amb la plata olímpica de Barcelona?
És diferent, perquè cada any tenim un campionat del món o d’Europa. De fet vam guanyar un europeu que a mi em va fer una il·lusió enorme, però mediàticament ningú se’n va assabentar. Hi ha hagut campionats que m’han costat molt, també, i que m’han donat molta satisfacció, però de reconeixement mediàtic, no en tenen.
Ara, després de vint-i-cinc anys, segueix competint i navegant?
Navego molt menys, perquè tinc un nen de 4 anys que m’absorbeix bastant, però, intento competir de tant en tant en vela de creuer. També faig d’entrenadora d’equips que competeixen en vela lleugera i estic col·laborant amb la federació catalana. Ara he muntat, amb el meu marit, que també es dedica al món de la vela, a la vela oceànica, una botiga en línia de menjar liofilitzat.
En les últimes eleccions a la Federació Espanyola de Vela va donar suport a un candidat.
Es presentava qui va ser el nostre cap d’equip a Barcelona, Jesús Turró, i em va demanar suport. Hi tinc molta confiança i li vaig dir que sí. Tota l’experiència que tenim els esportistes ha de servir per aplicar-la a la federació, que sempre ens queixem que no funciona. Volia veure si podia arreglar alguna cosa i fer que funcionés o que els esportistes almenys estiguessin més contents i poder millorar el que jo vaig viure. Però no va sortir escollit.
Com creu que està la vela, actualment?
Les ajudes en l’àmbit estatal són cada vegada menys i es nota molt, perquè és un esport que és molt car. El tema dels desplaçaments i el material del vaixell és car. No hi ha ajudes i és difícil que la gent s’hi pugi dedicar. Necessiten més suport. El govern central, en general, no dona gaire suport a l’esport, i aquí, localment, doncs sembla que sí, però tampoc. Entenc que és difícil, però trobo que a l’esport no hi arriben recursos, i sense recursos la gent no pot fer meravelles, tot i que, de talent, n’hi ha.
El primer dels seus dos podis olímpics
Natàlia Via-Dufresne va pujar al segon lloc del podi en la classe Europa dels Jocs Olímpics de Barcelona i es va emportar la medalla de plata. Dotze anys després, va repetir aquesta posició i la medalla en els Jocs d’Atenes de l’any 2004. Aquest cop va guanyar en la classe 470 femenina fent equip amb Sandra Azón. En la seva carrera esportiva ha participat en quatre Jocs Olímpics. Després de Barcelona no es va poder classificar per a Atlanta 1996, i va tornar a una cita olímpica a Sydney, l’any 2000, on va acabar sisena en 470 amb Sandra Azón i va guanyar un diploma olímpic. La parella va repetir quatre anys després i va guanyar la plata. A Pequín, l’any 2008, Natàlia Via-Dufresne va finalitzar la seva carrera olímpica amb la desena posició en la classe 470 femenina fent equip amb Laia Tutzó. En els campionats d’Europa i en els mundials també va aconseguir bons resultats. En la classe Europa va guanyar la medalla de bronze en el mundial del 1995, i després de passar-se a la classe 470 femenina va seguir pujant al podi. Natàlia Via-Dufresne va ser tercera en el mundial dels anys 2001 i 2002. El mateix any 2002 va guanyar la medalla de plata en l’europeu de la classe 470, i l’any següent va ser campiona d’Europa d’aquesta mateixa classe.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024