amb els ulls de samaranch
Dia 5. Un nomenament i una donació d’un milió de dòlars
“Rebo el xeic Ahmad al Sabah. Em dona les gràcies per la seva elecció com a membre del COI. En memòria del seu pare, parlem de la possible donació d’un milió de dòlars per al Museu Olímpic”. Les anotacions de Joan Antoni Samaranch en el cinquè dia dels Jocs de Barcelona, després de l’habitual referència a la reunió de la comissió de coordinació i de deixar constància que durant tot el dia el seguirà un equip de TV3, té l’apunt que obre aquest article i que fa de molt mal pensar.
No queda precisament bé ajuntar en la mateixa frase el nomenament per a un càrrec i una donació milionària. Segons la Carta Olímpica vigent durant els Jocs de Barcelona –versió del juny del 1991–, el COI podia triar els seus membres entre persones que considerés qualificades (article 20.1.1). El xeic Ahmad al Sabah va ser una persona qualificada el 1992 i després va ajudar al Museu Olímpic. No va ser l’única donació per al Museu del dia, la marca esportiva Mizuno també hi va posar 20.000 dòlars.
D’aquella jornada, Samaranch recorda un dels grans èxits dels Jocs de Barcelona: els pins. Diu que va al Trade Pin Center de la Coca-Cola a la plaça de Catalunya, comença a repartir insígnies i gairebé l’aixafen.
Esportivament parlant, va a la lluita i retreu al president de la federació que es queixi de tot però que continuï repartint 20 medalles d’or. També es mostra crític amb el pentatló modern, que es fa al RC Polo i del qual diu que hi ha molt poca gent.
El retret del dia, però, és per alguns dels seus col·legues del COI –no esmenta cap nom–, que tornen d’un viatge a l’Expo de Sevilla. “Han viatjat a Sevilla, n’estan superencantats. Ara bé, ni una felicitació per al pavelló del COI ni tampoc cap paraula d’agraïment per haver-los organitzat aquest viatge”.
*Basat en el llibre ‘Memorias olímpicas’, de Joan Antoni Samaranch