Totes les jornades de Joan Antoni Samaranch durant els Jocs de Barcelona començaven en les reunions de la comissió de coordinació entre el COI i el comitè organitzador (CCOB 92). L’endemà de la inauguració, en la trobada amb l’equip de Joan Miquel Abad, tots estaven contents: “Felicito molt calorosament el COOB, fins i tot començo amb un aplaudiment. Abad m’ho agraeix sincerament.”

Després d’esmorzar amb Nelson Mandela, la primera visita a les competicions va ser a Terrassa, a veure l’Espanya-Nova Zelanda d’hoquei sobre herba. Samaranch aprofita la trobada amb Manuel Royes, llavors alcalde de Terrassa i president de la Diputació de Barcelona, per recordar que ell també va ser president de la Diputació –“quatre anys inoblidables–”. La jornada esportiva va continuar a Badalona amb el primer dia del bàsquet. Samaranch elogia les instal·lacions i recorda que hi jugarà el Joventut quan acabin els Jocs.

Menys diplomàtic es mostra Samaranch quan parla de la visita al RCT Barcelona –“Hi hauria d’haver tots els jugadors i n’hi ha molt pocs, Arantxa i Conchita, entre ells”–, al qual defineix com el seu club i fa notar que és el soci número 9 del l’entitat.

Les anotacions de la jornada estan més centrades en els actes protocol·laris que en l’esport. Un còctel a l’avinguda Palace, una recepció al vaixell del Club Med, una altra al Majestic i al Sarrià-Hilton. Acaba el dia amb un sopar de la Coca-Cola –patrocinador olímpic des del 1928– a la font del Lleó.

També hi ha una anotació agra en aquesta jornada. Explica que dina a l’hotel i rep la ministra grega de Cultura, l’actriu, cantant i activista Melina Mercouri. De la trobada, Samaranch escriu: “Segueix el ressentiment grec per la tria d’Atlanta en comptes d’Atenes com a seu del 1996.”