amb els ulls de samaranch
Dia 4. Una jornada amb l’art de protagonista
Que ningú esperi trobar en aquesta mena de dietari dels Jocs de Barcelona que Joan Antoni Samaranch va fer en el seu llibre de memòries una crònica del que van ser els Jocs des del punt de vista esportiu. Del que feien els grans protagonistes dels Jocs, dels grans herois de Barcelona 92. Res més lluny de la realitat. En les anotacions del 28 de juliol no hi ha cap referència a les competicions del dia. Cosa que no vol dir que no anés a cap. Vol dir que no en va deixar constància. I va ser un dia en què Martín López Zubero va donar a la natació espanyola la primera medalla d’or olímpica de la seva història. Va guanyar els 200 m esquena a les Picornell –en presència de la reina Sofia–, però Samaranch no ho fa constar en les anotacions del dia.
Sí que deixa constància que va viure una jornada plena d’una de les seves altres passions: l’art. Inaugura la Biennal de Belles Arts a l’Hospitalet, on també hi ha una exposició d’art contemporani i visita, acompanyat de Pasqual Maragall el mural de Cristóbal Gabarrón –“molt millor que en les reproduccions que he pogut veure als diaris”. Tampoc no oblida consignar els elogis que rep del secretari d’estat per a l’Esport, Javier Gómez-Navarro: “Recorda que vaig ser jo el creador d’aquestes exposicions que han permès a Espanya tenir una de les col·leccions més importants d’art relacionat amb l’esport.”
Samaranch torna a dinar a l’hotel i està satisfet. “Felicitacions per tot arreu. L’impacte dels Jocs és una cosa que no em podia imaginar.”
A la tarda va “a una recepció amb els russos, per quedar bé amb Smirnov” –Vitali Smirnov, membre del COI des del 1974, vicepresident en tres ocasions i amb càrrecs politicoesportius tant a l’URSS com a Rússia–. Acaba el dia amb un sopar de gala a les Drassanes.
*Basat en el llibre ‘Memorias olímpicas’ de Joan Antoni Samaranch.